Érem més joves que el pa
Érem més joves que el pa, més joves que l’enveja i més badocs que el plor de la ira, però quan vam fracassar -com fracassen els lliures- vam fracassar sense penedir-nos de no haver arribat enlloc a temps i d’haver lluitat a la nostra manera. Amb els anys vam comprendre que els fracassos no existeixen,