Este estiu és de notícia a causa de la seua bonança. Què fa calor? Escolte, que no estem al novembre! Diuen que si per sant Jaume plou, la tardor és prepara. I diuen la veritat, perquè per sant Jaume mos va ploure i de seguit la pastura, a partir de les quatre, no és una
I El coi de psoriasi. Ara, quan ma filla dorm, m’he untat tot jo d’una crema que du corticoides. He anat col•leccionant pots d’aquesta crema durant el que portem d’any i ara en tinc cinc. De tant en tant me’n poso, però ves, no puc tractar de soca-rel la meua psoriasi perquè tinc els triglicèrids
I Han vingut els pintors. La façana és blanca com no ho era abans. La claror il•lumina els rostres. Tot ha canviat. Pintar, deixar que el cos repose i esperar que la tarda avance cap a la nit. Fa uns mesos van entrar al corral i em van matar tres corders. Menjo verdura i fruita
Sento la canícula a l’espatlla i l’esfondrament de les cames sota un buit comparable a un cel que no coneixerà els núvols de la tardor. No n’espero res de la nit i els seus estels, ni dels paisatges feréstecs de l’estiu i no faig recompte de les hores de joia, però em consola sentir que
Sento els grills i els gossos de la vora i les cabres a la tolva, el silenci del maset. De tant en tant, sento un mosquit i força més enllà les esquelles de les ovelles d’Hermengildo. M’he descalçat, m’he llevat els calcetins i m’he estirat al llit. S’hi està bé, no he tancat la porta,
La lluna és el centre d’un viatge lent cap a una altra realitat. Durant el dia m’he deixat endur per les antigues cançons d’una terra aspra i de gent envellida prematurament. I en arribar l’amor he preferit quedar-m’hi una altra nit. Les soques dels arbres dibuixen ombres llargues sobre les roques que fa centenars de
Esta manera de ser poruga posada al sol ha esdevingut un palíndrom. A fer punyetes amb les ganes de ballar. Consevol diria i no diria que a l’agost mos nevarà però no ho sabrem pas. I consevol se fotrà de pena, per variar, perquè sempre passa. Una tardor és una tardor, això és segur. La
I ara a la fresca del terrat una lluna travessa la nit a les palpentes i enyorada d’un temps remot que ens va deixar el rastre del silenci i de l’ànima del Déu creador. Així que parlen los grills l’aurora voldria tornar per sobre de l’horitzó que penja d’un altre món. Mentrestant, em pregunto de
A vegades és com si la vida s’acabés per un brot d’enveja seminal producte d’una perspectiva obtusa del passat mal curat o d’este present ja viciat. Cosa, tot plegat, de deixar córrer, de plànyer pel patetisme de no acceptar viure al joc de les majories i de la ciència. A la via, a cagar.
Juliol és un migdia embriagat de sol, un rengle de tomateres marcides i un altre rengle de melons madurs que uns vailets es ventaran pel cap abans de fer cap a la bassa. El vint-i-cinc de juliol és sant Jaume i per mi és festa senyalada. Si plou per sant Jaume la tardor es prepara,