A mitjanit munto al terrat
i observo el cel estrellat
i observo el silenci embriagat,
que és lo silenci del passat,
lo silenci del poble
que reviscola amb la calor
i l’esperança d’una tardor
per colgar de nou la llavor.
Heus ací la roda de l’any,
caiguda tantes voltes
i tantes voltes emancipada
de la voluntat dels hòmens.
Una secreta vida
vestida de la felicitat
que ens arriba tot d’una,
en l’instant més insospitat,
enceta la claror d’un altre dia
ací a la terra
i allà a la mar salada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!