Baixa les escales, palpa el pany,
obre la porta i s’adona que plou.
Camina fins les escales de missa,
baixa els esglaons de pedra,
un a un, sense pressa, arriba al replà,
tanca els ulls, sent el campanar,
quarts de sis, sempre massa aviat.
Baixa pel carrer de les Ferreries,
que és un antic camí de carro.
L’aigua de la pluja omple de tolls
la via que el du fins el corral
on tanca una rabera de cabres
sota una coberta de canyes i palmes.
Demà serà diumenge i farà sol,
però ara és fosca i estranya, la nit,
i l’home vell se sent sol
contemplant la calma de les bèsties.
‘Demà, diumenge’, pensa.
Mira enrere, observa la claror blanca
cobrint l’estol de les oliveres.
‘Demà, diumenge’, pensa,
i es recolza a la tanca i acluca els ulls
i escolta el campanar, sempre massa aviat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!