La foscúria de la nit i el mestral
engoleixen un abisme,
una profunditat sense fons,
quimeres que s’oculten en la fe,
en la fe d’una raó sagrada
i misteriosament fecundada
per la vida mateixa i en l’ordre,
que és el caos i la finitud aparent
d’un calendari traspaperat i oblidat.
Ningú encendrà la nit abans d’hora,
ni les tenebres, ni les aurores,
perquè és de nit quan dormen les veus
d’on han de néixer els dies alegres,
com hi ha Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!