Queda’t una eternitat als meus braços
i quan el migdia entre pels porticons del terrat
deixa que les llàgrimes es mesclen
amb la pols que acompanya el Xaloc
i deixa també que marxe tot sol més enllà de la tristesa
que el sol del capvespre ens regala.
Res no ens separarà si no ens oblidem
o em venç el destí abans de l’estiu
o em venç el destí abans de deixar a Déu de banda
o em venç el destí abans de l’estiu
o em venç el destí abans de l’estiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!