Vas alçar-te abans que l’amor
convertit en una vall pirinenca
s’abraonés sobre les parets
que esguardaven només ombres.
El teu alè d’home lliure
abraçava tota paraula
i cada síl·laba d’aquella presó.
El silenci,
al pic del migdia,
esguardava la teua hora,
la del coratge embriagat,
la de la metralla
que fecunda màgics boscatges
que només els rebels saben caminar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!