L’excel•lència dels canyars,
un camí que voreja la mar,
una mar calmosa i blava,
un desig de ser vaixell
que de nit fondeja
i a trenc d’alba torna a casa.
Oh, la vida dolça!
Cerco l’amor fins a trobar-lo
en la claror del midgia
i la seua finíssima pluja
caient sobre els nostres ulls.
Oh, la pluja sobre els arbres,
els arbres feliços a la fi
d’un estiu indulgent amb la vida.
Ara tot és car i propici a la fe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!