Cor de soca de roure,
de travertí, cor de balena
alçant columnes i contraforts
i gravitant quieta en la foscúria
d’un mar inabastable
on l’aire corre, l’aire roent,
a més de tres dies de camí
de qualsevol indret fresc
i de càndides aurores.
Ignorada tendresa!
Oh, aurora fugissera!
vas fent solcs en l’arena,
l’arena dels deserts
enfebrats pel misteri
dels senyors dels oasis,
de Xaloc i el sol:
dels rapinyaires
dels senyors del desert,
dels voltors que van a mort
amb les urpes ensangonades.
I en un altra latitud,
senyors de la neu
esperant al capvespres
l’arribada del carnisser
amb el Patrol
carregat de vísceres i budells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!