Quan la tarda neix,
allà on reneix el migdia,
les flors s’enamoren
de les virtuts dels homes.
En aquest hemisferi
les roelles dancen
la dança dels vents.
Jo, des de les golfes,
faig dringar les esquelles,
esperant el miracle.
Tot és bonic i ingenu,
tot ve a raure als carrers
encegats per tant de sol.
És com un juliol
en plena primavera.
La primavera diversa
i cada any diferent.
Deixa’t cuidar per ella.
Deixa que t’estimi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!