Darrere les cortines creix un sol de travertí.
Espero que arribes abano no sigue migdia.
Vull que em recites els teus versos
i la claror de l’hivern esdevingue vespre.
Quantes voltes he escrit ‘tot ve a néixer’?
Tanmateix, tot és un porticó tancat
i una prima escletxa de llum als seus costats.
Vull que em recites els teus versos.
T’has aprimat, escriu-me.
Vull que em recites els teus versos
i la claror de la tarda esdevingue nit.
Que aquesta volta tot vingue a romandre.
II
La pell de la figuera,
un rossegó de pa sec
sucat amb cafè aigualit.
L’inici de la primavera,
passat el Nadal.
Un altre hivern,
unes nits de vent
i unes altres nits en vetla.
El record de la iaia
a la casa de la iaia.
Pensar ‘he tornat’,
pensar sense pensar.
Dormir a deshores,
resar, anar a missa.
Un rossegó de pa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!