La col•lecció de Textos filosòfics de l’editorial Laia va publicar el 1983 l’Assaig sobre el govern civil precedit per la Carta sobra la tolerància, de John Locke (1632-1704). Es tracta d’una edició a cura de Josep Ramoneda.
Aquesta lectura aporta un seguit de conceptes sobre la societat moderna. Locke va ser un filòsof de l’Humanisme, un pensador -entre altres aspectes de les societats, el poder i el Dret- de l’ordre natural de la propietat, la usurpació i els béns comunals.
Partint de la voluntat de Déu sobre els Homes i la Terra, Locke desenvolupa, entre altres qüestions, tot un manifest sobre el valor i la gènesi de la propietat privada, la seua gestió i, ai las!, el reconeixement dels conciutadans al dret sobre aquella propietat, la terra, que era el mitjà de treball principal, encara, en aquells anys apassionants que va viure.
Locke té una vigència conceptual que, des del meu punt de vista, trascendeix en l’actualitat quan ens referim ‘al comú’, per bé que en l’actualitat l’accés a la terra continua essent un d’aquells esculls pels qui, desposseïts de la seua propietat, però amb la ferma voluntat de treballar-la i obtindre’n un rendiment monetari, topen amb la realitat d’uns propietaris que prefereixen mantenir les terres improductives abans que pactar una compra-venda o un simple lloguer o arrendament. I ací les lleis no hi tenen res a dir.
Però encara cal afegir un altre despropòsit, en l’actualitat, que és l’abandó per desconeixement dels béns i de les terres comunals sota custòdia dels ajuntaments. Em pregunto sovint per què no es reivindiquem aquests espais municipals -si encara en queden, que sovint és que sí- en benefici de la ramaderia o altres pràctiques agropecuàries. Fins i tot, per a esdevenir espais on la població en puga fer un ús lúdic o cultural.
Aquest raonament que ara plantejo pot ser titllat de manifesta candisesa, com ho pot semblar a priori, en els nostres dies, la lectura que fa Locke sobre la condició lliure dels homes i les dones en les societats modernes. Però jo diria que aquests apunts que plantejo tenen una importància cabdal per reflexionar sobre l’ús i l’abús de les propietats, sobre la usurpació en favor dels monopolis que, inevitablement, suposen un greuge capital respecte la llibertat dels individus o de la comunitat.
Acabo amb una cita, corresponent al Capítol XVIII de la Carta sobre la tolerància. Primer paràgraf:
‘De la tirania.
Així com la usurpació és l’exercici al poder al qual té dret un altre, la tirania és l’exercici del poder al marge de qualsevol dret, cosa que ningú no pot fer lícitament. Consisteix a fer ús del poder que hom té a les mans, però no pel bé d’aquells que hi estan subordinats, sinó en benefici propi i particular. El governant, tingui el títol que tingui, no té com a norma la llei, sinó la seva voluntat, i les seves ordres i accions no van dirigides a la salvaguarda de les propietats del seu poble sinó a la satisfacció de la seva pròpia ambició, revenja, cobdícia o qualsevol altra passió irregular.’
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!