Solcades

Eduard Solà Agudo

17 d'agost de 2022
0 comentaris

Després de la Mare de Déu d’Agost (I)

Diuen que per sant Jaume lo sol comença a minvar. A voltes és així. Uns altres diuen que és cosa de la Mare de Déu d’Agost, com enguany. Diuen que ‘a l’agost, a les set ja és fosc’. Si tenim present que això ve dels temps en que no existien los canvis d’hora, podem considerar que, a la meua latitud emocional, ací ‘al Delta’, este canvi de textures climàtiques es fan evidents així que l’arròs es sega. Això ho saben molt bé los arrossaires, els quals es veuen perjudicats si plou, car aquells dies les màquines s’aturen i no es pot treballar. Jo, tot i no tenir ni un sol pam d’arròs, he treballat algunes temporades a la Cambra d’Amposta i em conec prou bé el pa que s’hi dóna.

Però jo soc pagès de l’oliva, en secà i en regadiu. Abans també feia verdura i horta, però vaig reconvertir les finques de regadiu en cultiu d’olivera. La meua passió com a pagès és l’oliva (estic homologat com a Mestre d’almàssera), i com qualsevol altre cultiu el clima hi té el seu paper destacat.

Abans l’oliva es collia i es plegava. Es collia de l’arbre i es plegava de terra. Homes i dones, moltes de les quals d’ofici eren en realitat marineres de llaüt que per bé que durant la tardor i l’hivern feia ‘mala mar’, anaven als masos de l’interior a plegar olives i s’hi estaven fins arribada la primavera.

Un dels primers records que tinc de ma vida és l’antic molí d’Ulldecona, situat a l’actual Oficina de turisme. Si ara lo molí de la Cooperativa obre a finals d’octubre, abans ho feia al setembre i no es tancava fins el febrer o març.

Quan jo era menut al molí es duia fins i tot lo secall, l’oliva eixuta per la calor de l’estiu. Los vells del poble deien que cada pinyol d’oliva era una gota d’oli. És a dir, que el temps de l’oliva era tota una festa i jo xalava només de sentir l’olor de la sansa i de tenir olioses les mans de tocar tanta oliva i abocar-la al ‘rodillo’, a la tolva i vore-la rodar abans de ser llimpiada a l’aigua.

Bé, ara m’enramaria però tinc gana i és l’hora de dinar. Ja continuaré en un altre ratet parlant de la mecanització dels molins actuals, del comerç, dels preus, de les mil•lenàries, de les centenàries, de les varietats, ai ai… Si voleu que comentem algo en concret feu un comentari. Sobre política no em sentireu dir res, però sobre les coses importants i serioses de la vida, mai tant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!