Solcades

Eduard Solà Agudo

17 d'agost de 2022
0 comentaris

Després de la Mare de Déu d’Agost (III)

I

Fa unes hores no escrivia sobre oliveres, sinó que ho feia sobre practicar l’amor pel país en hores nocturnes. Un país s’estima quan te’l pateges, quan esperes a conèixer la seua gent, la gent de cada poble, quan fent el carajillo pares l’orella per assaborir les expressions, lo llenguatge, fins i tot el tema de les converses. Quan l’habites, pots arribar a copsar els diferents caràcters, les sociabilitats, les maneres de ser i de fer, les viscerals entonscions de les ànimes en cadascuna de les edats. Què sé jo. Ara sento una profunda necessitat de visitar Les Useres. Conta Vilaweb que han cremat centenars d’hectàrees, prop d’un miler, a Les Useres. I més de 17000 a Begís i la vall d’Ebo. Repeteixo: Un s’estima el país a còpia de conèixe’l, quan lo recorda, quan lo rememora, quan al pap hi té presents les seues històries viscudes, les voltes que ha suat i les voltes que s’ha hagut de refugiar. Quan recorda les converses que va tenir i els bars on va ser servit, de nit i de dia. Què sé jo que vatros no sapigueu!

Mai he agafat un avió, mai m’ha interessat viatjar a països estrangers, però la Catalunya completa me la conec bé i mai em cansaria de descobrir-la encara millor. No és una dèria, és un sentiment, és l’amor que sento pel seu passat i la seua gent, per la seua riquesa i diversitat. I quan crema, em carda un mal de mil dimonis.

II

En lo darrer post havia parlat dels efectes de la Revolució Merda i esta setmana precisament hem sapigut que el nivell de nitrats de l’aigua de boca a Ulldecona desaconsella de totes totes lo seu consum. Oh, my God! La notícia seria que amb la quantitat de sigfitos, fitos i purins que absorveix la terra ‘falduda’ la l’aigua del pantano serveixi per a qualsevol ús. 

En fi, per si és del vostre interès vos parlaré del futur del cultiu de l’oliva, que certament és variable en funció del territori i fins i tot de cada poble. Evidentment, al meu poble l’asunto (sic) és de jusgat (sic) de guàrdia, però ja he dit que per bé que son festes de Les Cases i pronte ho seran d’Ulldecona, no em penso cagar en res, ni ningú.

Lo futur de l’oliva passa per dues possiblitats, principalment: O vendre el propi oli a base de fer parades (molgudes) al moliner de confiança i busca’t la vida per ací i per allà, o fer una almàssera pròpia i apostar pel cultiu intensiu d’una varietat com l’arboçana. Esta segona ve a ser la del jefe, però anant pagant al banc, sabent que és vàlida si tens moltes hectàrees en producció en intensiu. Aleshores, amb un sistema integrat Pieralisi pots fer molts duros i un oli de qualitat. Perquè actualment si no fas un bon oli, no vens res, per la qual cosa caldria considerar una tercera opció, que és vendre el fruit i del diner que en treus comprar l’oli de la cooperativa o d’on sigue, o estalviar-lo.

Ara me’n vaig amb ma filla a vore els bous un ratet. Ale, al proper post ja parlarem de l’elaboració de l’oli, una de les passions de la meua vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!