Solcades

I

Entra valent lo Mestral. Tardoreja. Ara arribem de la mini disco infantil. La una de la nit.

Si sou lectors fidels del bloc sabreu que ma filla Aran és balladora de mena. Durant el curs, balla tres dies entre setmana a una acadèmia de ball actual a Vinaròs i, a banda, balla a una comparsa de Carnaval, també a Vinaròs. I a les festes majors dels pobles de la contrada.

Demà mos espera sessió triple de ballaruca, a la nit jove. Demà farem tard i, a més, anirem al concert de la Suu, que trenca la pana.

Son festes al poble de ma mare i per festes cal donar-ho tot. Jo ja no puc desfassar, però tant se val perquè vore a ma filla ballant i xalant m’omple de joia o, com diuen los joves d’avui: De bona vibra.

II

Quan jo era menut, quan vaig tenir aquell primer record de l’almàssera del poble, los molins encara eren hidràulics i la centrifugació (l’extracció de l’oli en fred) es realitzava per decantació en tres o quatre basses o ‘piscines’ en bateria.

Primer es molia l’oliva a la pedra accionada per una bèstia de càrrega i de seguit la pasta es fixava en successius cofins d’espart que serien premsats per la premsa vertical. L’oli que s’extreia per premsat es traslladava a les ‘piscines’ o basses enrajolades que he anomenat al començament i, finalment, s’emmagatzemava a la bodega.

Actualment, l’oliva que es llença a la tolva, en primer lloc passa per la giratòria que separa el fruit de les pedres, les restes de rama i altres matèries que puguen ser perjudicials un cop fan cap als martells de la trituradora, la qual convertirà l’oliva en una pasta que la batedora s’encarregarà de mesclar amb aigua per a que el decànter puga separar la sansa (la pasta) de l’oli amb aigua. L’entrada d’aigua a la batedora ara està molt controlada per les mateixes màquines, però jo encara he treballat havent de controlar l’aigua manualment.

Del decànter en surt el raig de l’oli amb aigua, per la qual cosa aquest or líquid haurà de fer cap la centrífuga.

Jo sempre he treballat amb centrífugues verticals de la marca Pieralisi, les quals sóm un autèntic maldecap les primeres voltes que has de llimpiar-les. Evidentment, si no les neteges de tant en tant, lo resultat és un mal centrifugat i, per tant, un oli que no és apte pel consum.

Jo he tingut la sort de treballar per a almàsseres d’anomemada. És una feina que t’ha d’agradar i li has de dedicar hores. No hi ha horaris i l’excel•lència no pot minvar perquè estas tractant amb un producte que tot pagès vol que acabe sent de la millor qualitat. Això, però, depèn de la qualitat del fruit que entra a la tolva.

Hi ha qui, des del desconeixement, compara el comerç del vi amb el de l’oli. No té res a vore, en essència.

Si voleu comentar res al respecte, ja sabeu que podeu fer tants comentaris com vulgueu. Em comprometo a respondre’ls tots.

I ja de cara al següent post parlaré de les emocions que tot plegat el temps em suscita. Què seria d’este bloc sense les emocions? Si va d’això, precisament!

III

Penjo una foto de l’embolat d’esta mateixa nit, de fa un ratet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!