Solcades

Eduard Solà Agudo

12 d'agost de 2022
0 comentaris

Ha plogut a Càlig (i són festes)

Aquesta tarda ma filla Aran ha volgut anar a banyar-se a la piscina municipal de Càlig amb la seua amiga de classe Lucía. Pel meu gust, massa gent, però val a dir que ha estat una vesprada molt agradable. Per mi, lo milloret de les piscines municipals son les guinguetes, que acostumen a tenir allò que els joves revolucionaris anomenen ‘preus populars’, amb la diferència substancial que a les guinguetes tens la seguretat de ser servit amb educació i una responsabilitat en relació a l’aliment venut.

Mos ha plogut. La notícia és que durant uns vint minuts mos ha plogut i això m’ha ben emocionat, car no estava dins de les meues previsions que pegués una arruixadeta. De fet, m’ha emocionat l’olor de terra humida dels tarongers que hi ha a la vora.

Quan jo era menut, quan plovia a l’agost corríem tots los xiquets a buscar bosses per anar pels tarongerars a buscar cargols. I omplíem les bosses i de seguit a casa, los majors, los purgaven uns dies per  fer un dinarot de cargols amb tomaca i ceveta.

Passa que, evidentment, los cargols bovers han desaparegut dels camps a causa dels químics i els sigfitos. I si hom en trobés algun, millor que el dixe allà on està. Perquè és lo que parlem, que el futur estarà marcat per la fam, la set i la guerra, a banda dels efectes del clima sobre este planeta que el sistema global saqueja i no sigues boig i calla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!