Catalunya és un país a mida. Pels qui ens abelleix viatjar de nit, a més, és un país que es deixa escodrinyar, descobrir, perquè us confesso que és un plaer gegant fer ruta de nit, travessar pobles i poblets i parar el carro de matinada. Ja ho sabeu, si sou lectors dels meus poemes, que soc un animal de nit, i un dels plaers de ma vida de solitari és visitar i trepitjar pobles quan la gent encara dorm.
No acostumo a tenir pressa i si cal dormo a la furgoneta. Aturo el carro, potser faig un mos, m’encenc un puret i em poso a caminar: Ara la portalada de l’església, lo carrer Major, les places, los comerços. Cada poble té les seues olors, los seus racons amb encant, los seus fills il•lustres, les seues històries, la seua arquitectura. He visitat molts pobles de la Ribagorça de nit i també dels dos Pallars. La neu, la pluja, la boira o una combinació de tots tres estats meteorològics m’han decidit a fer nit, sovint, sovint, en pobles que desconeixia com Térmens, Alfarràs, Balaguer, Puigcerdà, Canet lo Roig, Càlig, los dos Maestrats… Si faig memòria, me’n sortirien una bona colla.
La nit té poc prestigi, però de nit també passen les emocions més profundes que fan reviure l’ànima i les emocions. És en la fosca que sentim un recolliment que diria que no sabem apreciar, però tots sabem que és durant les hores de dormir que alguns mos sentim més lúcids i més receptius. És així.
En fi, que la nit és per sentir-la i viure-la i que diguen lo que vulguen los seus detractors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!