Espai de Dissidència

De la mateixa manera que les pluges de primavera en terres abandonades fan créixer el sotabosc, i la sequera perllongada de l’estiu converteix els boscos en combustible, tinc la sensació que qualsevol espurna pot desfermar incendis arreu. 

Efectivament, acabo de fer una metàfora. M’arriben inputs que la vaga d’educació convocada cinc dies d’aquest mes, a banda la de la de llengua el 23, i d’altres possibles sorpreses durant el camí podria desfermar uns quants incendis socials.  

Hi ha motius més que suficients. Per al cas estricte de l’educació, hauríem de parlar de dotze anys de les retallades dràstiques derivades de la crisi financera irresolta de 2008, una vintena des que el paradigma neoliberal ha anat deteriorant un sistema educatiu cada vegada més segregat, amb docents sobrepassats per l’allau d’una crisi social sistèmica que es presenta cada dia a les aules, i dos anys d’una pandèmia duríssima. Una pandèmia que ha actuat com a una presa que ha anat acumulant les aigües del ressentiment, i que ara ja comença a reeixir en el que podria acabar essent una inundació. 

Evidentment, hi ha un seguit de fronts oberts que actuen com a aquesta mena de boscos bruts i secs, esperant que un simple llumí pugui generar incendis incontrolables i dispersos. Podríem parlar de la continuació d’una especulació immobiliària, amb desnonaments a diari, a càrrec de màfies immobiliàries que ja ni es molesten a dissimular. Podríem parlar d’unes dones que han estat al club dels perdedors dels perdedors en aquesta crisi sistèmica en què han instal·lat a tota una generació (i els milers de manifestants d’ahir és un senyal que la cosa es posa sèria). Hi ha un excés d’explotació laboral en què una part significativa de treballadors fan moltes més hores del màxim que preveu la llei cobrant per sota d’un salari mínim que sovint no s’aplica. Hi ha una irritació generalitzada per l’absència d’oportunitats dels joves, i l’exclusió laboral dels majors de cinquanta anys.  

Hi ha un govern nominalment independentista, que desallotja la Meridiana, col·labora (o impulsa) la repressió contra l’independentisme proletari. Hi ha fotografies indignants, com les dels nostres representants al costat d’un monarca amic de Vox. Hi ha el seu pare exonerat irresponsablement de les seves moltes responsabilitats. Hi ha la impunitat dels feixistes, amb toga, uniforme, corbata o el cap rapat.  

Hi ha una ràbia acumulada que no estem mirant a la cara. Faríem bé de prendre els problemes reals i solucionar-los abans dels incendis possibles que s’esperen per als pròxims mesos. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!