Publicat al darrer número del Setmanari La Directa A l’assignatura introductòria d’Història Contemporània, al curs pont d’estudis nocturns amb què els mestres tractàvem de llicenciar-nos, el professor Josep Maria Fradera tingué el bon criteri de fer-nos llegir Dickens per copsar el significat profund de la Revolució Industrial. Recórrer als clàssics és la millor manera de
Ahir vaig anar a veure la pel·lícula “La dama de Ferro”, en versió original, al cinema Truffaut. Sentia una gran curiositat des de la perspectiva de l’historiador, i no en vaig quedar decebut.Certament, la meva admirada Meryl Streep, va fer una interpretació extraordinària, sublim, que mereix un Òscar triple i ben carregat. Tanmateix sospito que
Desembre de 2010. Concentració espontània, a la Plaça del Vi, davant l’Ajuntament de Girona contra l’enèsima sentència judicial que qüestiona el model d’immersió lingüística. Com a representant a la Junta de Personal Docent, em demanen que m’adreci al mig miler de persones que m’envolten. No faig un discurs polític, sinó personal. Començo amb el recompte
Ahir es va estrenar al cinema Truffaut el documental “Somnis atrapats” dirigit per Marc Faro i la meva col·lega, professora, història i periodista Anna Teixidó. “Somnis atrapats” ressegueix la trajectòria de quatre històries creuades d’immigrants a Salt al llarg dels darrers dos anys. Els protagonistes, dos germans marroquins, una parella brasilera que espera un fill,
El 2002, la desaparició d’algunes col•leccions d’assaig en català motivaren un grup de joves intel•lectuals a crear un nucli editor disposat a fer una passa endavant en el camp del pensament i la reflexió. És aleshores quan neix el col•lectiu Argumenta, dedicat a autogestionar una col•lecció editada per una petita gran editorial de Vilanova, El
Tot bon principi, hauria de tenir un bon final. Fa vuit anys, quan un col·lectiu de gent heterogeni, vagament generacional, i unit pel desig de sacsejar positivament la cultura ens vam aplegar, no n’érem conscients que algun dia tocaria posar punt … i seguit! Van confluir sinèrgies en un projecte autogestionat d’engegar una col·lecció d’assaig,
Nota: Text de la conferència exposada dissabte passat a la jornada del trentè aniversari de la revista Barret Picat. «Cultura», segons la Gran Enciclopèdia Catalana podria definir-se com a «conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. No resulta
Som un país amb una autoestima força malmesa, fruit de múltiples complexos i un estret marge de moviment. Som una nació, que veu qüestionada la seva existència dia sí, dia també, de manera que les injeccions de moral sempre són benvigudes i necessàries, per almenys anar tirant i fent allò tan català del qui dia
Difícilment em deixo enganxar per una sèrie de televisió. Crec que això només m’ha passat amb Doctor en Alaska (Northern Exposure) i de “Els Soprano” (a banda de notables sèries catalanes com Jet Lag o Porca Misèria. Tanmateix aquest estiu, i de manera inesperada, m’ha succeït amb una sèrie britànica, Skins.Skins és un producte televisiu
Nota: Article publicat avui a El Punt En la recent exposició El somni republicà i l’extraordinari catàleg que l’acompanyava, una part destacava per damunt les altres. El republicanisme, sempre esmunyedís per a l’anàlisi històrica, resultava indestriable d’una cultura política que esdevenia més cultura que política. Com a projecte civilitzador, objectius i mitjans es confonien en
Ahir es va fer pública la notícia de la desaparició de Baltasar Porcel. És evident, com comentava el magnífic post d’avui de Jordi Martí Font que es tractava d’un personatge polèmic amb una obra sòlida i de difícil classificació. Com en gairebé tot, faríem bé de malfiar-nos d’elogis encesos i desqualificacions prejudiciàries. Tot i que
El fenomen literari “Els homes que no estimaven les dones” no hauria de tenir cap secret. Una bona història, uns personatges ben construïts, un tema potent i una intriga que va molt més enllà que una simple anècdota. Torpedes dirigits vers una societat benpensant i malactuant.L’adaptació cinematogràfica arribada la passada setmana a les pantalles fa
La revista “La Lluna en un cove“, on es publiquen relats de ficció, m’ha publicat el meu conte “Sàhara”. Us faig un petit tast i us convido a fer-vos amb un exemplar de la revista, que val molt més que els 7,5 € que declara com a preu.El conte, com veureu, tot i que escrit
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal,
Del meu llibre Cartografia de la desolació (L’Emboscall, Vic, 2006)En homenatge a Abel Paz ELS ANARQUISTESPerdudes totes les batalles,ferits i astats per cavallersd’heràldiques prepotents i submisos rapsodesignorats amb desdeny per princesesde pits de silicona i corones de llautóemprenen, un cop més, el camí de l’exili.Emboscats a les catacumbesaquells dracs vegetarians i esperantistes,temuts els dies parells,