Espai de Dissidència
La Bitàcola de Xavier Diez
Del meu llibre Cartografia de la desolació (L’Emboscall, Vic, 2006)
En homenatge a Abel Paz
ELS ANARQUISTES
Perdudes totes les batalles,
ferits i astats per cavallers
d’heràldiques prepotents i submisos rapsodes
ignorats amb desdeny per princeses
de pits de silicona i corones de llautó
emprenen, un cop més, el camí de l’exili.
Emboscats a les catacumbes
aquells dracs vegetarians i esperantistes,
temuts els dies parells, escarnits els senars,
udolen sense veu, colgats sota estrats d’oblits.
Aquells qui creien que un altre reialme
sense reis ni reietons era possible,
que van fer fugir les ovelles dels pastors
i les donzelles dels bisbes,
van haver de córrer, amb llurs escates
esquitxades de sang blava.
Mes sota la flama esmorteïda d’altres temps,
endins llurs boques closes
serven encara la densa fumarada de la memòria,
i en silenci, es llepen les ferides
d’on brollen roses negres
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Lluita pels teus somnis … es faran realitat… ( cançó de Sopa de Cabra )
Les ansies de dictadura van fer despertar l’anarquia des de la complicitat de la confederació espanyola a Catalunya per tombar la república catalana i els seus aromes.
Les ansies Napoleòniques van substituïr les de la monarquia del temps del Rei Sol de l’antiga Galia que es va obrir al poble fins posar al seu abast el pensament de la revolució, convertint Napoleó en el mateix que va volen enderocar la revolució, un nou Rei Sol sota una monarquia camuflada. A rei mor, rei napoleonic post.
La religió que va imposar Napoleó ha resultes no ha estat mai més bona que la cristiana, només si és compara amb l’Inquisició castellana pot sortir igualment aigualida.
Hi ha cançons per pensar i reflexionar, n’hi ha una que m’agrada molt Que no n’apague la llum
http://www.youtube.com/watch?v=n6SegnbRgXo