Fa alguns dies, El País publicava un manifest signat per un miler d’artistes i intel·lectuals contra el referèndum de l’1 d’octubre per considerar-lo una “estafa democràtica”, mancat de garanties i poc representatiu. Si repassem els signants, trobem majoritàriament personalitats vinculades al que Íñigo Errejón denomina “Règim del 78”, emmarcades dins del que havia estat el progressisme dels
Les reedicions i edicions crítiques són eines imprescindibles per revisar el passat i establir noves reinterpretacions sobre la pròpia herència cultural. També ens obre oportunitats de recuperar aquelles figures referencials que l’esbiaixada configuració del cànon cultural ens havien escamotejat. Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 – Barcelona, 1905) és una d’aquestes veus essencials de la
En la meva etapa inicial d’estudiant vaig tenir Eric Hobsbawm com a un dels meus historiadors de capçalera. Aquest britànic, nascut a Alexandria i d’origen jueu, a banda de ser un dels referents de qui ens dediquem a això de la història, proposava interpretacions molt suggerents de fenomens socials que solen passar inadvertides als acadèmics.
«La literatura és una expedició a la veritat» Franz Kafka «El coneixement us farà lliures» Sòcrates Des que tinc consciència, primer com a alumne, després al llarg de diverses dècades, com a professor, i també com a pare, he vist qüestionat i criticat el sistema educatiu (i avui no penso tirar la primera pedra, perquè
Els bons amics del Col·lectiu Pere Quart fa alguns mesos que s’han organitzat per defensar una cosa tan bàsica com el manteniment dels continguts de literatura en els currículums dels alumnes. Es queixen, amb molta raó, que la presència de la literatura a les aules és en vies d’extinció. D’una banda, els continguts lingüístics, ortogràfics,
S’explica que José Martínez Guerricabeitia, valencià exiliat a París durant la dècada dels 60, va decidir fundar la mítica editorial Ruedo Ibérico amb la intenció de publicar aquells textos que creia que estarien tancats als calaixos espanyols i que la censura franquista impedia que poguessin sortir a la llum. Tanmateix, es va decebre en comprovar
He de reconèixer que Sant Jordi m’inspira sensacions contradictòries. És un dels meus dies preferits perquè, al carrer, es copsa un ambient fantàstic, amb flaire de roses i llibres, colors de primavera i la promesa de l’estiu en dies que s’allarguen. Alhora, em genera certa sensació de greuge i angoixa. Servidors de vostès, que porta
Quan era un nen, volia ser escriptor. No és que renunciés a altres vocacions típiques dels nens de barri de l’estil «vull ser jugador del Barça» o astronauta, o pilot de Fórmula 1, pròpies de l’aclaparadora majoria de les criatures del meu entorn. Simplement, i d’acord amb les meves condicions i potencialitats, resultava més realista
Aquest dilluns ens deixava el sociòleg i pensador Zymunt Bauman. Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo quan la Càtedra Ferrater Mora va tenir l’encert de convidar-lo a fer un cicle sobre els desafiaments en la modernitat líquida, aviat farà quatre anys. El recordo, ja molt gran, tan gran com la seva energia apujant les escales
Fa temps, vaig llegir a la premsa que Bob Dylan havia estat detingut. No, el fet no tenia res a veure amb cap acte il·legal, ni polític, sinó poètic. Una veïna havia trucat a la policia perquè va veure un home sospitós que es passejava per la platja. No sé quants dels nostres oients s’han
Sostenia Kafka que “un llibre ha de ser la destral que trenqui el mar glaçat que hi ha dins nostre”. El premi Nobel John Coetzee ens recordava que la novel·la esdevenia la conquesta occidental de la individualitat. La lectura silenciosa, aquesta tècnica estranya al llarg d’una història d’oralitat i tradicions àgrafes, ens ha permès la
En el món de les ficcions televisives, l’educatiu no sembla un dels gèneres més populars. El recent producte de TV3 Merlí, amb un èxit considerable de públic i amb certa divisió d’opinions entre els claustres dels centres públics d’aquest país, ens pot servir per recuperar alguns dels títols –que, com veurem, són heterogenis en interès, perspectiva
Damià Bardera (Viladamat, 1982) ja va irrompre en l’ensopit panorama literari català anys mitjançant un espectacular i provocador provocador poemari el penúltim vòmit (2008). Posteriorment, el segell vilanoví El Cep i la Nansa li ha anat publicant diversos reculls de contes concentrats en el món pertorbador de la infantesa des d’espais (empordanesos) imaginaris. Són contes
Tot just acabo de llegir Vida i destí, de l’escriptor soviètic Vassili Grossman. Es tracta d’una lectura difícil, 1.104 planes, amb un centenar llarg de personatges, i desenes de trames i subtrames que interaccionen entre elles en un complex rerefons de la batalla d’Stalingrad, el terror estalinià o la “solució final” nazi. Es tracta d’una
Imagino que a molts de qui ens escolten, els deu passar com a mi. El protagonista de la sèrie de TV3 Merlí Bergeron, ens té fascinats. Merlí és un atípic professor de filosofia que ensenya de manera poc convencional a alumnes de batxillerat. Lluny de l’heroisme i l’èpica que abunda a les sèries americanes d’instituts,