Espai de Dissidència

Tot bon principi, hauria de tenir un bon final. Fa vuit anys, quan un col·lectiu de gent heterogeni, vagament generacional, i unit pel desig de sacsejar positivament la cultura ens vam aplegar, no n’érem conscients que algun dia tocaria posar punt … i seguit! Van confluir sinèrgies en un projecte autogestionat d’engegar una col·lecció d’assaig, Argumenta, editada pel Cep i la Nansa, dotze volums de la més variada temàtica, on hem treballat colze a colze 22 coordinadors i més de 140 col·laboradors… per amor a l’art. Bé, si em permeteu la “cursilada”, per amor al país, la seva llengua i cultura. Avui podem mirar enrere i sentir una íntima, social, immensa satisfacció.
Tota mort anunciada d’un projecte fantàstic ha de tenir un funeral de primera (espero que em perdonin els meus companys pel meu excés metafòric). Tanmateix, els propers divendres 19 i dissabte 20, al Foment Vilanoví de Vilanova, celebrem les Jornades Argumenta en les quals reflexionarem col·lectivament sobre passat, present i futur. Tothom hi és convidat. I, de fet, els convidats a participar, les persones a les quals col·locarem darrere un micròfon, juguen a la Champions de la reflexió. En un temps en què Neil Postman podria reafermar-se en les tesis del seu llibre “Divertim-nos fins a morir” i Guy Débord se sorprendria de la seva capacitat profètica en l’actual “Societat de l’espectacle“, aquest cap de setmana, el país pot reflexionar fins a morir des de l’espectacle de la raó. Un funeral que és una festa. Un final, que no deixa de ser un principi.
Al llarg d’aquesta dècada, el col·lectiu Argumenta, no hem parat d’analitzar i proposar. Sincerament penso que el temps ens va donant la raó. El pretext per iniciar aquesta singladura fou la supressió de col·leccions d’assaig en català per part de les principals editorials catalanes. En comptes de redactar un manifest, enviar cartes al director o lamentar-nos de la situació, ens vam posar a treballar desinteressadament per l’interès comú. Frankfurt 2007 no va sorgir per generació espontània, sinó per la voluntat d’un país i una llengua que ha exclòs l’entrada “resignació” del seu diccionari. Les segones jornades Argumenta, no es presenten precisament com un funeral, sinó com una cerimònia propera en una atmosfera festiva, tindrà com a objecte la sacralització de la il·lusió compartida, la fe que dipositem en el futur. L’aspiració a esdevenir una cultura normal, en un país normal i en una societat normal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!