Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

1 de juny de 2009
2 comentaris

Els homes que no estimaven les dones

El fenomen literari “Els homes que no estimaven les dones” no hauria de tenir cap secret. Una bona història, uns personatges ben construïts, un tema potent i una intriga que va molt més enllà que una simple anècdota. Torpedes dirigits vers una societat benpensant i malactuant.
L’adaptació cinematogràfica arribada la passada setmana a les pantalles fa honor a una excel·lent novel·la. Tothom coneix la dificultat de traduir a llenguatge cinematogràfic una narració literària. Tanmateix, quan hom es troba amb quelcom interessant a explicar per personatges poc convencionals, i una mínima eficàcia descriptiva, els resultats són òptims. Dues hores i mitja capaços de mantenir l’espectador enganxat a la seva cadira.
Una altra cosa, ben diferent, és l’anàlisi que en poguem fer d’una història realment atractiva. El misteri que comporta la desaparició d’un dels personatges, i el rastre de sang que deixa una família de negocis sospito que és la metàfora del que va succeint en una societat com la sueca, i per extensió, l’europea.
La història dels abusos explícits, i finalment la violència crua i covarda, no és contra les dones. És la denúncia (i el novel·lista, Stieg Larsson ho va venir demostrant al llarg de la seva carrera periodísitica) de com els poderosos esclafen implacablement els més febles. Traduït en altres termes, l’amoralitat del capitalisme en temps de globalització. La pornografia d’un sistema fonamentat en la desigualtat. La violència com a expressió del ressentiment dels rics contra els drets dels pobles.
L’abús sexual, en certa mesura representa això. La corrupció que encomanen els poderosos respecte dels més febles, ben encarnada en el repulsiu tutor de la protagonista. El poder corromp. I el poder, com el capitalisme, és a la negror del cor de les tenebres humanes, expressat amb animalitat quan les normes de civilització (el no-capitalisme) s’esvaeixen.
Aquest és el tema de l’excel·lent novel·la (i pel·lícula). El problema sovint és que l’espectacularitat dels fets ens amaguen el rerefons conscientment explicat sota la superfície.

  1. “La pornografia d’un sistema fonamentat en la desigualtat”, potser no en tindríem o rebria un altre nom si visquèssim en un món igual.
    salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!