S’atansen les CUP a una Barcelona que put

Les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) podrien concórrer a les eleccions municipals de Barcelona l’any 2011 i ahir van presentar-se en societat al Cap i Casal en l’auditori del CAT (Centre Artesà Tradicionàrius). Més de 300 persones vam anar a escoltar els seus representants i amics i omplenàvem l’espai, com se sol dir, de gom a gom. Certament, la BCN actual, políticament i socialment prou degradada, necessita un sacseig i la renovació de les formes de participació. I és que cal un canvi en el paisatge polític municipal – i en d’altres escenaris- després de tants anys d’immobilisme…
Tot i el seu radicalisme nacional i social, cal reconèixer que les CUP
són una alternativa prudent i no estiren més el braç que la màniga. Actives ja a diversos ajuntaments del país, de moment no han vist clar presentar una candidatura al Parlament de Catalunya, la qual cosa, d’una banda, podria ser positiva, però de l’altra contribuiria a fragmentar l’espai independentista encara més del que ja ho està.

I tampoc no tenen del tot coll avall si es presentaran, a Barcelona, a les pròximes eleccions municipals. Però és evident que els agradaria fer-ho si ho jutgem pel to que van emprar ahir diumenge el seu ardit portaveu, Xavier Monge, i la també combativa Aina Barahona, membre del secretariat nacional de la formació. El suport il·lustrat de l’escriptor Julià de Jòdar i la força que va encomanar el cantautor Cesk Freixas tot animant el públic a cantar Els Segadors van fer la resta…

Reinventem Barcelona era el lema de l’acte, i, certament, una alternativa així contribuiria a forjar un model ben distint al de l’esquerra oficial que governa la ciutat des de la Transició, i del que ERC se n’ha desmarcat adequadament. Jordi Hereu, com es pot comprovar, és un molt mal alcalde -seguint la deriva de Joan Clos- i els problemes li creixen, des de pràctica de la prostitució al carrer, l’incivisme, el mal plantejament de les obres de l’AVE, les polítiques dubtoses en matèria urbanística, la mala gestió dels serveis públics, la proliferació d’hotels sense massa criteri, la brutícia, la degradació del Raval, el turisme low cost, una catalanitat massa laxa… En fi, res que no sapigueu.

Ja fa temps que cal canviar aquest estat de coses i una alternativa com la de les CUP, entre d’altres, hauria de poder contribuir-hi. Alguns dels seus plantejaments em semblen encertats; d’altres, un pèl demagògics. Però la sensibilitat nacional, social, territorial i mediambiental que representen hauria de traduir-se en vots i després en una representació adequada al ple municipal. Tot i que una gran ciutat sigui, avui dia, una aventura molt complexa, i els interessos, ètiques i estètiques de tota mena suposin uns corrents ben diversos i expressats de manera plural.

Però, quants més siguem, més riurem… Si més no perquè, ara mateix, hi ha massa coses que no fan riure, sinó plorar. 

4 pensaments sobre “S’atansen les CUP a una Barcelona que put

  1. Crec que qualsevol alternativa al mapa actual és bona, en una Barcelona que no és bona ni tan sols quan la bossa sona. Ja solament l’estructura i el tipus d’organització de les CUP són una mica d’aire fresc dins d’aquest convent amb olor de podrit.
    Veig el PSC molt gastat a BCN, esgotat. L’Hereu provoca un sentiment estrany, entre la llàstima i el tedi. Aquest home encara no sap on és ni perquè. Ni té cap projecte, això és evident: la seva política és anar torejant amb més o menys fortuna, però sempre corrent darrera el brau. Si el relleu és CiU, llavors que Déu ens agafi confessats, perquè ja sabem qui són, d’on venen i on van (i a hores d’ara fins i tot sabem d’on surten els quartos de la seva fundació).
    Una bona sotragada electoral ens faria bé a tots, i les CUP ho podrien fer. A veure. Cal ser optimistes i confiar en què, a poc a poc, se sanegi una mica la nòmina dels regidors.