Més hivern

16 de gener de 2021
General

Més hivern. Hem suportat estoicament el feixuc alè de l’estiu de plom i ara arribem a la closa fecunda. Colguem-nos en el paisatge que l’hivern ens nodrirà. Poc més enllà, a la tremolosa primavera, en el seu ventre, serem poncelles. Gener 21. Lletres

Llegir més

Fora de la dàrsena.

15 de gener de 2021

  Fora de la dàrsena.   A cara descoberta, t’he vingut a buscar, hivern. Enllà, llaguts a l’encesa són llànties d’esperança, sobre aquesta mar tan negra, que conformen la nit. Les paraules em retornen buides, entremig de vels que voleien, emmotllant la desassossegada soledat envellida. Les promeses han esdevingut esbossos, entre arquitectures efímeres, que suren

Llegir més

Avinguda

10 de gener de 2021

En l’avinguda de les paraules escrites, rebo la tarda de pluja blanca. Fred de gener a la finestra i flassades de llana a la taula. Entredós floreix un quotidià quefer: paper, ploma i un glop de terra. Gener frederós. 2021

Llegir més

Al Cortal (quan ho era)

5 de gener de 2021

  Al cortal ( quan ho era)   Clarejava al trull, a tocar del celler amb la fred al clatell, abans que la lluna vella no canviï, cal aplegar l’argudell de l’olivet: es gira feina al cortal.   En un racó, a frec de la pila s’amunteguen els semals, cossis, mallals, embuts i tremuges.  

Llegir més

Records ploraners

19 de desembre de 2020

Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall. Quan el plany s’obre camí per damunt del rierol del gust, les besades eren pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20

Llegir més

El salze mut

30 de novembre de 2020

Ara, que tot el dia cau lilós sobre el sembrat verd de records, el salze mut ombreja la serpent que enfila la nua roca de calç, al límit entre el present i el temps, i no troben cap nom per al globus blanc, ull del silenci, extàtic llogater de la nit que llisca. Novembre 20

Llegir més

Novembre

8 de novembre de 2020

  Novembre Em vaig transformant en surera carregada de glans que assenyalen la tardor.   He arrelat ran de mar, entre vinyes i llentiscles, en un llit de llicorella negra com els lladrucs del gos del llenyataire a les nits d’hivern.   Amb el primer sol alço el silenci que em guiarà pel senderol entapissat

Llegir més

Ara

23 d'octubre de 2020

  Ara Els bàrbars també han niat al sotabosc, mengen llambrics i han arrabassat les hifes dels fongs, les molses són eixutes i els líquens desdibuixats.   Les arrels dels oms s’han corcat i l’escorça dels roures s’esberla. El present és una gàbia de turments i la paraula  esdevé destorb, més enllà del parapet  de

Llegir més

Memento

1 d'octubre de 2020

  Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul, encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa  en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020  

Llegir més

Tardoral

24 de setembre de 2020

Tardoral Camí de l’hivern els caps blancs s’apoderen dels erms, són estovalles netes sembrades de tardor que com neu eixuta, remarquen els camins de pas que menen al vilatge fumós. El pomerar, ara immensa estesa de brancatges turmentats dibuixa un pregon recolliment de desolació i nuesa. A la llera, el vell Ter llisca llangorós entre

Llegir més

Oli i sal

28 d'agost de 2020

Oli i sal. … No m’entristeix de recordar l’oblit si penso que la mar només és una i que un segon pot ser tota una nit o que al migdia a voltes surt la lluna. … Joan Brossa. Del poema “La Intolerància.”   Ara que l’abatiment ens estalona, que s’acosta el silenci pregon d’entre la

Llegir més

Basques

28 d'agost de 2020

Basques de cada dia. Darrera de cada cop,  de cada humiliació, de cada esgarip, un puny tancat i en ell un clap de llum un crit de por, un clam de sang un  gest  d’oi.   Agost 20

Llegir més

Des de l’aguait

27 d'agost de 2020

    Des de l’aguait m’he endinsat en l’asfixiant ardència del bosc d’agost i amb ulls d’aram he vist com els bàrbars han niat al sotabosc: fan àpat dels cucs de terra i han arrabassat les hifes dels fongs. El present és una gàbia de turments i la paraula esdevé destorb. Més enllà del parapet

Llegir més