Jardí suspès Quan retorno pels camins refets, a l’ampla plaça de pissarra negra que ombreja el vast plataner estiuenc, s’obre un temps que és el mirall de totes les mirades dels indrets que he conegut i em fiten i reconeixen la meva petja de caminant de terres de cap lloc en concret. M’agrada
L’amant Quan s’és amant, es viu doblement i amb una intensitat propera a la felicitat més crua. Vaivé d’onades escumoses en un verd mariner espurnejat per xatracs llaminers que fiblen el gran mantell d’aigua eriçada. Duri el que duri, per descomptat. La nit s’atura i el temps esdevé terrassa que domina
Lluna al ple Suspesa damunt la nit d’un abril orfe, una lluna blanca al ple, banyada de perfums de primavera. S’ha afanyat en assolir el cim del firmament, per a acaronar els ulls de tots els estimats que amorosits, festegen sota la seva claror. Abril 2022
Cicles: camins La mort perdura latent, rere el pesant teló de vellut grana de l’escenari translúcid dels fets. Oculta ostentosament els solcs que has llavorat cada dia en l’aspre encanteri del quefer que t’ocupa el temps i esdevé cicatriu callada, que sempre t’acompanya, parla la teva llengua i engendra el fred de la nit. De
Vella política oferiu senyors de l’ancestral litúrgia encara que el gest assenyali coratge, ja hem après, després de tant somicar, que no sou res sense cadira i que per ella, oblideu fins el llenguatge comú. Quanta grisor cal per a tombar la raó i convertir-la en contrària, omplir de neguit el desig i esborrar
Transcorre l’espera Hi ha una finestra ben oberta sense porticons,
Encara març El nostre, és un paisatge de pans i roques eruptives, negres i esmolades. A banda i banda ens acompanya el no-res dialogant, que al llarg de tants corriols, ens fa seus. L’identifiquem amb noms de flors i de sabres i ens omple de nit, un cop que ha passat la
El senglar A casa seva el senglar incomoda, llur sang és un joc M’agrada Comenta Comparteix
Marcenc La tramuntana s’endú la fullaraca que l’hivern colgà
Primavera Per tot, lliris grocs encenen els rierols, ix el temps jove
Un sol país Una finestra oberta al bosc, una porta badada al mar, un sostre que és la muntanya, una casa a la plana: País Valencià, Les illes i Catalunya, un únic país.
Ocàs La humil falda de farigoles de la muntanya de la posta, guarda tota la nit, en la fosca, la flaire intel·ligent de tot l’estiu; i en la besllum dels núvols porpres s’alcen les veles inflades de l’immens navili de la nit, que tot ho llegeix i res no il·lumina.
Març Un i altre cop la garsa s’enfila al poll, feineja el niu.
Encara febrer Galleja el pit-roig, cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba
Rierol Llargues espigues el canyar guarneix el rec. Fulles pel camí d’aigua.