L’hoste mut

28 de juliol de 2021

L’hoste mut He rebut un hoste a casa que no té nom mentre buscava paraules en el dur cercle infinit de la memòria que retorna, el sento belluguejar per les dependències, com escriu incomprensibles locucions i entrada la fosca, si hom les desxifra, esdevindran nou llenguatge que farem nostre   Aquest vespre estès, l’aniré a

Llegir més

La casa oberta

27 de juliol de 2021

La casa oberta   En tornar del passeig entre les barques del petit port, he trobat la casa amb les portes obertes de bat a bat, i les finestres badades al vent.   És quasi de nit i l’aire del capvespre, quiet  respir que acompanya una  claror de lluna minvant, dibuixa els límits de la

Llegir més

Universari

21 de juliol de 2021
General

Universari Des del centre concèntric que ets tu mateixa, gira la roda de colors i ombres. A cada volta sencera que fa, omple impertèrrita un racó de la teva existència. És la vida, tot gira al teu voltant, i no res l’atura fins que esdevingui, altre cop, univers etern, amb tota tu inclosa. 21 de

Llegir més

Les coses de tothom

13 de juliol de 2021

Les coses de tothom Quietud neguitosa tardes abismals de lasses incerteses crida el carrer i plora l’asfalt, dels patis de les escoles emana un tuf, encara viu, d’adrenalina. Folgada  capella harmònics abismes i càntics ancestrals, acompanyeu la primera hora dels incipients nous laberints -tant esperats- de la noia dels pits nuus.

Llegir més

Paisanatge

12 de juliol de 2021

    Paisanatge Som ben diferents, l’únic nexe que tenim en comú, és que vivim xopats en la llum de cada dia. Alternem inequívocament sol i llunes, i com elles creixem, decreixem o ens acluquem, això sí, sense ordre ni lleis preestablertes. Tu, blanc llagut de perfils blaus, llasses les aigües somes, properes i netes,

Llegir més

El viatge

4 de juliol de 2021

El viatge   I ja no volem res més.   Crèiem saber el nom de les coses, de les campanes, dels arbres, dels pobles i la seva gent.   A poc a poc, ens hem enfilat al campanar de l’isolament, d’allí enllà, pensàvem que dominaríem el tragí de l’anar i venir o els matins salobres

Llegir més

El president és cadascú de nosaltres

27 de maig de 2021

  El President és cadascú de nosaltres.   En quina llengua fosca ens parlen? llengua d’imperatius i de llampecs negres. Llengua de sabres i de tribunals suprems.   Adés adés entre avetoses i olivets nerets i sureres, congestes i sulsures, Miravet i Cardona. La Barceloneta i Salt.   Per més que ens abracin, que ens

Llegir més

Mig maig

21 de maig de 2021

Mig Maig al camí de la font   En entrar al bosc pel camí lilós d’estepes guarnides, es respirava un adolescent maig afalagat pels xiscles jovials dels falciots que coronaven veloços les capçades oscil·lants de la pineda.   Després d’un hivern baladrer, desempallegar-se dels ulls vidriosos del fred, abraçar l’allargament el dia, i submergir-te en

Llegir més

L’esfera porpra

20 de maig de 2021

L’esfera porpra   La nit pesa com una mà de bronze, hi arriben tots els trajectes encetats darrere els vidres entelats de l’aparador del néixer.   Hi arriben amb les cicatrius a la pell d’adversitats i gatzares.   És una gran praderia de gespes esquerpes amb flaire de silenci. El gran acolliment que tot ho

Llegir més

A Manel Bielsa

29 d'abril de 2021

Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020

Llegir més

Som aquí

27 de gener de 2021

Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest país i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels pobles, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició

Llegir més

La nit

27 de gener de 2021

La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la continuïtat. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut. Com es fon la paraula quan és excusa. Com plora l’acte quan és dèbil. Viure sense haver après a renegar. Viure

Llegir més