Una llarga tarda tèrbola Si la fidelitat al fill que estimes absolutament i amb difícil harmonia, et situa en un lloc desconegut doncs l’actitud, sempre neta i vivaç, ha esdevingut una estranyesa, i la llengua comuna que parlàveu, directe i sentida, ha arribat a tèrbola i confusa, és llavors que amb tot el convenciment que
Estiuet de Sant Martí Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents, d’aquests monòlegs plens de raons i d’imatges que flueixen en tu mateix com el rierol nascut a la font inacabable d’un estiu ja passat. Tresquem per les roques que lentament han rodolat al fons de la vall i alcem la mirada
Carles Furriols i Solà En el teu silenci, res no esborra el sentir que has deixat en el camí blanc, bell guerrer de la dignitat. Ens deixes un buit dur, agre, que haurem d’omplir amb tot allò vitenc, que ens has donat. amb un somriure, convenciment, i perseverança. Ens retrobarem a la terra, lliure,
L’artista. Haikú De tan bo que és mai no rep cap crítica se sap eteri.
Lentament, la nit ha anat endreçant cada cosa i l’alba en esquerdar la foscor, ja pot mostrar els cims, les valls, el masos i l’avetosa, perfectament endreçats i amb la plenitud de la seva bellesa. El jorn ja pot fluctuar entre la seva proesa.
Paisatge amb roques Les hores que se’n van a contra cor, si mai retornen, és contra el cor. Duen llum negra arrabassada a l’ombra de cendra de la nostàlgia i en el seu fluctuar la imaginació és gratuïta, i tot ho aconsegueix, tot ho fa possible, és a l’abast de tothom, el seu horitzó és vastíssim, la
Res tant delicat com el temps Ens entelem com un vidre de la galeria si el fred s’imposa. Des de l’inici al present s’obre la vida, i fluctuem entre el llevant i el ponent. És el trànsit, el camí de cadascú. Entre l’acolliment i la dispersió, la confidència i l’anonimat, l’àpat i la fam.
La travessia del congost Esmaperdut travesso el congost de les imatges rònegues dels símbols orfes, que altius ens donàreu i que feixugament anàvem paint. Del fons del call d’aquesta estretor de segles i caps cots, tremola i avança una atmosfera muda que ens duu un fred d’udols de llopada famolenca, que glaçarà fins
Comiat “No res esborra les petjades en el camí blanc que fem junts i que sempre acaba al mateix lloc, com les voltes musicals de la gran sínia de colors” Amic i company, Pius.
A can Godó IZ i Millo Al ball de gala al Palau del virrei, s’han trobat els dos promesos, l’un el fita amb fosc desig, i l’altra el mira amb ulls ofesos.
Itinerari breu. Aniversari Fluctuem entre el llevant i el ponent. És el trànsit, el camí de cadascú. Entre l’acolliment i la dispersió, la confidència i l’anonimat, l’àpat i la fam. El camí universal. Per a l’Enriqueta 22 de maig del 2023 Eduard Casas
Mar d’espigues Seguir des de la punta del dia la llibertat sense paranys dels colors salvatges, copsar la respiració del renéixer que traspua el blat naixent a recer del groc arrelat en la calç i el silici i que comparteix el xaloc i el cerç, que ho meravella i encén amb seny i follia,
I cloure els ulls per a contemplar el paisatge. Flames de tardor, el camp gebrat de blanc, llisca cap el temps del silenci, del fred i de la neu quieta. Camí de l’hivern els caps blancs s’apoderen dels erms, són estovalles netes sembrades de tardor que com neu eixuta, remarquen els camins de
Haikú d’aniversari Maig, raig de vida bell camí obert, Teta El dia a dia.