Sóc sol Sóc, sóc home sol que ha travessat les llargues dunes de la tarda trista. He menjat avellanes i formatge a l’ombra del salze dels quatre camins que allunyen les paraules de la fosca, just abans que tombin els sons opacs del riure icònic dels indigents de la lletjor. Sóc home sol que malda
NADAL, o el naixement del sol invicte. L’ancestral sentit d’una festa que, des dels temps més reculats, reunia al cau segur tots els components de la unitat familiar que conformava el mas : els qui tornaven amb els ramats des de les llunyanes pastures, els qui havien finit les tasques agrícoles als camps i conreus,
Els avis miren. Quatre dones a la cantonada, -la lluna, la pruna, vestides de dol- parlen entre elles inintel·ligibles converses, mentre, els carrers amb arbres verdegen. Irromp el Patufet -patim, patam, patum-, en la serenor del poble i convida a sardanes, a plaça, El carrer de Vic feineja, és un dòcil formiguer ben educat. Cabells
Les Guilleries contenen la resposta del perquè l’home estima follament la natura i se sent indestriablement, part d’ella. Hom pot entendre aquí, la necessitat de la creativitat i la seva consagració com a part inherent al seu jo.
Camí silent de la carena Flaire de matí de poble i marges florits Ventijol que acompanya la mirada suspesa en un petit infinit que s’obre per tot davant. Incert, segur, blau, punyent i flairós com una rosa. Camí blanc de la carena, almosta de llum, assossec del qui estima. Eduard Casas
Visc a tocar dels meus, envoltat de pins majestuosos, desenes de dolls generosos d’aigua de cristall i castanyers en declivi. Puc estar prenent el sol al jardí de l’envelliment o passejant devers la posta prometedora després d’un matí atrafegat per històries imprevistes mai no ho sé, però entres sense trucar enllaces la meva
Sóc, perquè hi sou vosaltres, i amb vosaltres som el poble, el paisanatge, envoltats de paisatge que ens dóna la vida entera.
Poc a poc, amb un somrís enamorador, la bèstia ens va rossegant el moll de l’os. Preocupats per ser complaents i solidaris, les paraules se’ns esborren i tot l’univers canvia de color. El poeta ens parla de la seva infinita tristesa. El país s’està morint.
El meu avi no va anar a Cuba. El meu avi, juntament amb un companys, espera una resposta a la pregunta que va fer a un falangista que comandava un grup de feixistes que segons deien, estaven netejant el poble. En pijama, ran d’un clot matusser, excavat minuts abans per ells mateixos, només va rebre
La ciutat joiosa Romanem a la ciutat joiosa del convenciment, i maldem per silenciar la neciesa del caustic llenguatge del maligne, ferit de mort. Som l’esperança dels mots, l’alenar de l’amor a la vida. Eduard Casas. Febrer 2026
Per la Bati, tot cor i llum en la seva voluntat Nadal ve pel carrer del davant Al desembre, com cada any, el carrer de fora la finestra del menjador, ha esdevingut un prat nevat, on hi juga la mainada entre arbres musicals i rens, que pasturant als claps d’herba que la neu ha deixat
En el dia a dia Descentrada. L’amistat, va més enllà del somrís i dels dinars de xerinola. L’amistat ix quan cal prendre decisions davant situacions compromeses. L’amistat no abandona mai la dignitat ni el convenciment. Els qui a un amic que és ferit per un sergent major “senyoreta pepis”, i se li nega
La Congregació “El poeta ha de fer una resposta revoltada, dir que hi ha una vida diferent a la que tenim imposada, que hi ha una vida d’art, de buscar el propi camí; una vida més solidària, de més contacte amb la terra i allò que som. És la veritat que l’artista de debò sempre
A en FranCesc, que cerca llocs per a estar-s’hi. Amb mà creativa, algú ha endreçat l’ampla clariana que acull les paraules a la casa de l’art, i amb mans artesanes s’han sembrat pacientment les llavors de les espigues plenes, que floriran entre els dies que venen de més enllà del silenci. Al bell mig
On sabrem servir o rebre un àpat en blanques estovalles i una cura amable de l’afecte, si no és en la taula que hem triat els amics per compartir una part del nostre fugidís temps, entre menges, vins i bona jeia? Per fer de les nostres estones compartides, un espai net, amb la