Per a la Coral, impuls i pulsió de l’Enriqueta. Mar d’espigues Seguir des de la punta del dia la llibertat sense paranys dels colors salvatges, copsar la respiració del renéixer que traspua el blat naixent a recer del groc arrelat en la calç i el silici i que comparteix el xaloc i el cerç,
Un altre Onze de setembre, pous, galeries fosques, cases violades, llampecs negres, llavis esgarrinxats, turments i botxins, i els equidistants i els vividors i els covards i els botiflers. Com cada any, entre el naufragi cercant la sortida de l’esclafador Hades. Pren-me la mà. 11 de Setembre 2019 -2024
Poc a poc, amb un somrís enamorador, la bèstia ens va rossegant el moll de l’os. Preocupats per ser complaents i solidaris, les paraules se’ns esborren i tot l’univers canvia de color. El poeta ens parla de la seva infinita tristesa. El país s’està morint. Setembre 24
Annex a una tarda L’amor, és el tot o res. És cec i ho veu tot. Si passa sed, mor. No hi ha amor a mitges. març 2017
20 d’agost a Vallfogona El paisatge és el veí de paciència infinita, conviu silenciós entre nosaltres mentre demanem respostes explícites al temps, que llisca per damunt la raó. És com la brevetat del curs de l’aigua de la inesperada pluja d’agost. Eduard Casas
Un somrís empordajant Amb mirada nova emergeix la plana, que és cruïlla de camins i pensament. Una tempesta rondinaire, magnifica el país de petja riallera i, dalt del turó mil·lenari de saviesa i pa, reviu la tarda d’agost com un miratge, i ens ofereix una majestuosa abraçada, que rebem. Els companys absorts amb tanta
Nadal, és també tots els Nadals viscuts, de pessebres i de trocets de bosc que introduïm aquests dies dins de casa. Músiques, nadales ,escudelles i rostits. Abraçades i petons, espurnes de llàgrimes dolces, dels que trobem a faltar, i petons potents dels qui ens tenim i estimem.BON NADAL, BONES TROBADES AMICS!
La Font dels créixens La font que raja, la merla xiula en marxar, i els créixens tremen. Eduard Casas. Juliol 24
Juliol 24 Algunes tardes la mort comparteix el seu temps amb mi. Convoquem el mateix silenci i fullegem plegats algun passatge dels llibres que al menjador deixo en arribar a casa. És amable i callada. En silenci compartim les flaires del jardí i amb pregona amistat, ens repartim un tall de formatge i asseguts al
Hi ha un Empordà Hi ha un Empordà ben blau, una plana coronada per una dama dorment i un ull majestàtic blanc de saviesa i pertinença, banyat d’argent d’Alexandria i la llum moradenca de Delfos. Juliol 24
SEMPRE MAR Només poden viatjar aquells colors que el sol desfà amb embats per la senda sense escatimar dreceres al mar. Terra, aire i aigua arrels, teules, fang totes les converses s’ ofegaven arran de mar. Allà buscàvem espets, a la línia de l’horitzó llançàvem la xarxa i amb
Desig A fora, la plaça mig buida es despertava i ja havia rebut els primers escalfs d’un sol de gener, que amb la seva timidesa esborrava el gebra, que l’alba havia estès arreu com un impúdic mantell de fràgils equilibris de soledats i de quietuds. Els posseïa la certesa de saber-se al mateix
L’escala blanca No sé si trobaré mai més aquells graons blancs. de l’escala fosa al meu darrera. Encara sento l’alè insistent d’aquella nit de lluna negra. Al darrera, pesant, seguint els meus batecs. Només el teu càlid mantell sense malsons ni recances, fa que despuntin brins de verdes fulles.
Haikú del Ter Amb aigües lentes el riu a la vall mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada. Maig 2024
Cavalcar Genet d’horitzó serrat, cavalca l’acolorida sembra, amb urpes de colors florits, endinsa’t en el pensament dels pollancres i vimeteres i abraça totes les paraules que se’n desprenen del fullatge nou. Juny 2024