Vella política oferiu senyors de l’ancestral litúrgia, encara que el gest assenyali coratge, ja hem après, després de tant somicar, que no sou res sense cadira i que per ella, oblideu fins el llenguatge comú. Quanta grisor cal per a tombar la raó i convertir-la en contrària, omplir de neguit el desig i
Haikú aniversari Disset síl·labes bell camí obert, cadell. Omple’t de vida!
Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest país i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels pobles, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició
La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la fidelitat esvaïda. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen, aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut, a la casa dels vius i del pensament al vent que no hem comprès. Com es fon la paraula quan
Més hivern. Hem suportat estoicament el feixuc alè de l’estiu de plom i ara arribem a la closa fecunda. Colguem-nos en el paisatge que l’hivern ens nodrirà. Poc més enllà, a la tremolosa primavera, en el seu ventre, serem poncelles. Gener 21. Lletres
Fora de la dàrsena. A cara descoberta, t’he vingut a buscar, hivern. Enllà, llaguts a l’encesa són llànties d’esperança, sobre aquesta mar tan negra, que conformen la nit. Les paraules em retornen buides, entremig de vels que voleien, emmotllant la desassossegada soledat envellida. Les promeses han esdevingut esbossos, entre arquitectures efímeres, que suren
En l’avinguda de les paraules escrites, rebo la tarda de pluja blanca. Fred de gener a la finestra i flassades de llana a la taula. Entredós floreix un quotidià quefer: paper, ploma i un glop de terra. Gener frederós. 2021
Al cortal ( quan ho era) Clarejava al trull, a tocar del celler amb la fred al clatell, abans que la lluna vella no canviï, cal aplegar l’argudell de l’olivet: es gira feina al cortal. En un racó, a frec de la pila s’amunteguen els semals, cossis, mallals, embuts i tremuges.
Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall. Quan el plany s’obre camí per damunt del rierol del gust, les besades eren pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20
“Saber on vols anar no inclou conèixer el camí; només es perden els qui caminen. Perdre’s, és camí ”
El salze mut Ara, que tot el dia cau lilós sobre el sembrat verd de records, el salze mut ombreja la serpent que enfila la nua roca de calç, al límit entre el present i el temps, i no troben cap nom per al globus blanc, ull del silenci, extàtic llogater de la nit que
Novembre Em vaig transformant en surera carregada de glans que assenyalen la tardor. He arrelat ran de mar, entre vinyes i llentiscles, en un llit de llicorella negra com els lladrucs del gos del llenyataire a les nits d’hivern. Amb el primer sol alço el silenci que em guiarà pel senderol entapissat
Ara Els bàrbars també han niat al sotabosc, mengen llambrics i han arrabassat les hifes dels fongs, les molses són eixutes i els líquens desdibuixats. Les arrels dels oms s’han corcat i l’escorça dels roures s’esberla. El present és una gàbia de turments i la paraula esdevé destorb, més enllà del parapet de
Inici de la fosca Núvols de cap al tard, teulada de colors de la fosca que, benigna, s’escampa silent i ens omplirà el rostre de rosada, que seran besades.
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul, encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020