L’Avril, una advocada abonada a les causes perdudes, es va prometre a ella mateixa: guanyaré el meu proper cas! Però quan en Dariuch, un client tan desesperat com la seva causa, li demana que defensi el seu fidel company Cosmos, les conviccions d’Avril agafen cos. Aleshores comença un judici tan inesperat com agitat: el judici
Sinopsi: Ambientada en un institut de dones de Venècia a finals del segle XVIII, narra la història de la Teresa (Galatea Bellugi), una noia amb un talent visionari, que, juntament amb un petit grup de músics extraordinaris, transcendeix els segles i desafia els cadafals polsegosos de l’Antic Règim inventant música rebel, lleugera i moderna. Pop!
De Sean DURKIN, “El clan de hierro” / “The Iron Claw” / “The Warrior”. Producció: EUA. Any: 2023. Durada: 2h12. Guió: Sean Durkin. Muntatge: Matthew Hannam. Fotografia: Mátyás Erdély. Música: Richard Reed Parry. Càsting: Susan Shopmaker. Direcció artística: Sammi Wallschlaeger. Disseny de producció: James Price. Repartiment: Zac Efron (Kevin Von Erich, el fill segon), Jeremy
Dues veus (altament) competents i autoritzades de la crítica cinematogràfica catalana s’han manifestat de manera significativa després de conèixer-se el resultat dels Gaudí d’enguany: Imma Merino, al diari ‘El Punt Avui‘: El cinema català de l’any no ha sigut cosa de dos: Semblava que aquesta edició dels Gaudí seria sobretot un capítol diferent de la
Iran, tardor 2022. La vida universitària a Teheran es veu sacsejada per les revoltes als carrers i les escoles al crit de «Dona, vida i llibertat». A mesura que els disturbis polítics augmenten, la responsabilitat professional en la vida d’un jutge d’instrucció comença a afectar la seva plàcida vida familiar amb la dona i les
Des d’emocions de gènere fins a documentals i glamuroses gales de catifa vermella, Berlinale Special és una de les seccions amb més diversitat de la Berlinale: Així la presenten els responsables del Festival de Berlín 2025 (13-23 de febrer) i ho podem comprovar, amb aquesta llista de títols que hi han seleccionat. Berlín 2025: Berlinale
Permeteu-me encara una altra reflexió, un cop celebrats els Gaudí d’enguany. De totes les pel·lícules nominades en aquesta edició dels premis de l’acadèmia catalana del cinema, Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, n’està cinematogràficament a anys llum. És molt significatiu també que el film de Lacuesta-Rodríguez i Polvo serán, de Carlos Marques Marcet, s’hagin
És discutible, la pregunta (que em faig), de si “El 47” és pel·lícula de PSC-Comuns i “Casa en flames” ho és de Junts. El 15 de novembre ja vaig plantejar Tenen públics diferents “Casa en flames” i “El 47”? i, amb el pas dels mesos, més me n’ha fet la impressió. Discutible i relatiu, sí,
Ja a les nominacions d’enguany es va veure que els acadèmics catalans es decantaven per celebrar l’èxit popular de produccions nostrades, amb El 47, de Marcel Barrena, i Casa en flames, de Dani De la Orden, al capdavant. Sense ser artísticament res destacable cap de les dues, la de Barrena és cinematogràficament superior a la
Escriu en Jordi Camps i Linnell, al Full de sala del Cinema Truffaut: Malgrat que se’l considera un dels millors directors de tots els temps i un dels més influents, quan es parla d’Akira Kurosawa encara hi ha una certa tendència a simplificar l’abast del seu cinema respecte a altres grans mestres japonesos. Un procés
Deixeu-me dir-hi la meva. No voto pas, no soc acadèmic. Ni tan sols he vist tot el que està nominat; però Déu n’hi do! Vull expressar, amb aquest apunt, les meves preferències, no pas el que crec que guanyarà avui. Recordem quines són les nominades: Nominades als Gaudí. Millor Pel·lícula. El 47, de Marcel Barrena
La vida segueix. I s’escau que aquests setmana s’estrena al mercat espanyol “La semilla de la higuera sagrada” / “Les graines du figuier sauvage” / “Il seme del fico sacro” / “The Seed of the Sacred Fig“, de Mohammad Rasoulof, i val la pena recordar una mica el perfil d’aquest cineastes, les seves circumstàncies artístico-polítiques
Els nostres mitjans s’han fet ressò de la important i impactant notícia de la mort de David Lynch. Vilaweb titula S’ha mort el reconegut director de cinema David Lynch. El director de cinema nord-americà David Lynch s’ha mort avui a setanta-vuit anys. Havia estat nominat tres vegades als premis Oscar com a millor director. “És
Estic colpit per la mort de David Lynch, com em penso que tots els cinèfils del món, tot i que jo no he estat mai allò que se’n diu un ‘lynchià’. No he acabat de connectar amb el seu onirisme, digueu-n’hi surrealisme si voleu; però perquè a mi em costen les pel·lícules d’autors que tiren
El món del cinema està en estat de xoc des que s’ha sabut que ha mort David Lynch (a l’edat de 78 anys). “Eraserhead” (1977), “L’home elefant” / “The Elephant Man” (1980), “Dune” (1984), “Vellut blau” / “Blue Velvet” (1986), la sèrie ‘Twin Peaks‘ (1989-1991), “Cor salvatge” / “Wild at Heart” (1990) / “Carretera perduda”