marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

ENTRE CANT I CANT

23 de maig de 2022

Diu el meu preceptor menor que allò que més agrada als seus quatre anys de descobertes increïbles, és fer allò que volen a cada moment, segons el que decideix de cop el seu esperit que no tanca mai cap porta i que, dormint i tot, debana i teixeix. I no és que es rebel·li contra

Llegir més

LA LLUM VERDA

22 de maig de 2022

Mirava les fotos de l’àlbum i tot callava. Cap racó que no feia part de l’objectiu amagava res que invitàs la cerca, ni cridava la curiositat, ni cap cara mesurava la profunditat necessària per fer-te càrrec d’un instant imprès presumptuosament i sense interès. Tot, un pla sense reflex que escopia en comptes de concentrar l’atenció

Llegir més

EL RETORN DEL FILL PRODIGIÓS

19 de maig de 2022

Anit s’ha presentat a la Llibreria Quart Creixent, de Palma, la segona edició a la col·lecció Raixa, de la Nova Editorial Moll, de la novel·la “Fuita i martiri de sant Andreu Milà”, de Miquel Àngel Riera (1930-1996). La primera edició va veure la llum el març de l’any 1973, per la qual cosa amb aquesta

Llegir més

QUE NO ES TRENQUI L’ALÈ

17 de maig de 2022

Cap riu, ni estany, ni mar de pam conquerida per la sal que digui que l’aigua fa paret i aïlla. Cap sòl de vent que reclami portes, cap glopada d’aire que vulgui ser continguda, cap llengua confitada que ensucri la vida. Ningú que afirmi que és bo trencar l’alè o trencar l’aigua ni que calgui,

Llegir més

EL COLOR DEL POEMA

16 de maig de 2022

La lectura del poemari no li plau, però no l’abandona confiat que, de cop, un vers o una imatge el rescatarà de la conformitat condormida i per això no atén l’avís de missatge del telèfon. Segueix llegint sense voler prestant més atenció al lieder de Liszt que l’acompanya i que no coneixia que a l’absència

Llegir més

ELS NUSOS DE LA VIDA

15 de maig de 2022

Quan ho donava a la memòria mai no sabia què hi pesava més, el temps que s’havia imaginat que vivia o el que, certament, havia viscut. Sobretot quan s’entretenia a intentar reviure els instants vells en què el dolor que no sabia tractar perquè no feria a cap punt concret, sinó que ho adoloria tot,

Llegir més

LES “VENES D’ARAM” A BUNYOLA

14 de maig de 2022

Anit presentàrem “Venes d’aram” a Bunyola, l’indret on s’esdevenen els fets de l’obra. M’hi acompanyaren l’editora Maria Muntaner i l’oncle Domingo Mateu Conti, que esgranaren i aprofundiren en un text que defuig la classificació. En el Teatre ens hi reunírem un bon grapat de descendents de Nicolò Conte (el veritable nom de Nicolau Conti Antonaccio),

Llegir més

TOCAR DE MORT

12 de maig de 2022

Passaven pocs minuts de les deu del matí quan a la vila han tocat de mort i just després del primer toc el ca d’un veí s’ha posat a udolar, com fa sempre que toquen les campanes de l’església; i no és que el toc de la campana sigui gens estrident, ni entri com un

Llegir més

EL VESTIT DE LA TERRA

11 de maig de 2022

Diu el preceptor menor que el vestit de la terra són els boscs, els sementers, les plantes i les herbes, que no n’hi ha cap de dolenta. I en veure en el seu esguard la rotunditat d’aquesta afirmació em dic que, sent així, la rosa no vol ser res, ni signe ni missatge, separada del

Llegir més

LA NORMALIAT SOTA SOSPITA

10 de maig de 2022

Camina sense acabar d’estirar les potes i posar-se ufanosament dreta, la gallina, amb el bec en terra gairebé permanentment com si volgués jugar a ser una fura  o un ca de rastre. I encara té un tret que la fa única en el nombrós galliner de cals pobres: cada parell de passes, en fa altres

Llegir més

EL DESCANS DE LA PAPALLONA REI

8 de maig de 2022

En una branca del llorer jove del corral hi descansa una papallona exhausta (una vanessa atalanta  o papallona rei) que no diu d’on ve ni adverteix cap on anirà un cop recuperada, si és que encara li resten forces per seguir tastant ortigues. Té el semblant envellit i el color negre apagat, com si estigués

Llegir més

L’OCCITANA DE LLUM

7 de maig de 2022

Olympe de Gouges,  o Marie Gouze, era occitana, revolucionària, autodidacta, dramaturga i pamfletària. Va néixer a Montalban el 7 de maig de 1748 i va morir guillotinada a París, per contrària a la Revolució, el 3 de novembre de 1793. Atacà l’esclavitud en la seva bra de teatre “Zamore et Mirza, ou l’heureux naufrage” quan

Llegir més