No passa un alè d’aire, callen els cans i no se sent cap remor de tronada. La calma es tensa, en apagar-se el dia. El veí dubta de regar o no les plantes i els cossiols. Sembla com si tot esperàs algun senyal de no se sap ben bé què, encara que tothom esperi la
Sol passar que, de cop, sents una melodia que fa temps, per ventura anys, que no senties i és com si el cos volgués fer un botet d’alegria. Immediatament te’n vas al temps que la conegueres o que, ves a saber per quins motius, la senties amb freqüència. Això m’ha passat amb la cançó popular
Els mocards tenen molt mal ull, diuen els entesos, i s’orienten per la temperatura i el diòxid de carboni que exhalam en respirar, proclamen ex-càtedra. A més temperatura acompanyada d’humitat, més desfici per picar. Les femelles necessiten la sang per posar els ulls i són elles les que me martiritzen, les que m’esperen amb els
Avui que els Mateu fan festa, fa 120 anys que va néixer el poeta andalús de la generació castellana del 27 Luís Cernuda. Home de caràcter, valent, que digué molt i bé: He venido para ver la muerte Y su graciosa red de cazar mariposas, He venido para esperarte Con los brazos un tanto en
Demà és Sant Mateu, patró de Bunyola, el meu poble, festa gran, per tant. Ara mateix, a l’hora d’escriure aquesta nota, des de casa sent força remor, senyal que algú ha “pujat a l’arbre” i s’ha fet amb el premi. Segons Bàrbara Suau, historiadora i qui ho sap tot de Bunyola, veritable cronista oficial de
M’he entretingut una estona a mirar l’espectacle que han muntat els britànics en ocasió de l’ofici de difunts i l’enterrament d’Elisabet II de la Gran Bretanya. I si va a dir ver, no m’ha impressionat; més aviat m’ha enrabiat. No negaré que visualment no hagi estat potent, potentíssim, i tot cronometrat al mil·límetre, però el
La “Correguda en roba interior” de Bunyola, emmarcada en les seves festes patronals de sant Mateu, arribant a la seva setzena edició, es pot dir que està molt més que consolidada. De fet, singularitza el programa festiu santmateuer bunyolí. Agradi més o menys, com ha de ser, aquesta correguda –que no ho és, que és
Avui fa 240 anys que va morir Carlo Broschi, més conegut per Farinelli, cantant d’òpera castrat. La castració de nins per aconseguir tenir la veu molt aguda mai no va ser legal però es tolerava des del barroc fins a les acaballes del segle XIX. De fet, el considerat darrer castrat va ser Alessandro Moreschi,
Francesc Huguet, membre de l’Associació Cultural Grallalsac i en nom seu, ha llegit avui al Teatre Municipal de Bunyola, el pregó de les festes patronals de Sant Mateu, que en suposa el veritable tret de sortida, tot i que ja s’han celebrat alguns actes. Així, la xeremia, el nostre crit festiu per excel·lència, a més
Ahir morí Jean Luc Godard i avui ho ha fet Irene Papas. Massa somada per als mitòmans i per als amants dels riscos creatius i les interpretacions que queden, que es fan lloc, que perduren. Irene Papas estimava els clàssics perquè sentia el present, li treia tot el suc i el feia sentir. Interpretava, cantava
Hi ha una dita mallorquina categòrica que diu que «Mai moren batles». El Diccionari Alcover-Moll precisa que: “ho diuen referint-se als càrrecs d’autoritat, que tot just vaquen i ja tornen quedar coberts”. Hi he pensat en ocasió de la mort d’Elisabet II del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, governadora suprema de l’Església
La veritat es deixa veure en les petges dels miserables i en el treball de les abelles. S’acaba el ball i volen sostres de palma que es creien de vidre protector de vides descalces. Se sent el plany de qui desitja i no troba qui li desplegui els mapes de l’emoció.
Fèlix i Règula eren dos germans originaris d’Egipte que varen ser martiritzats juntament amb el seu servent Exuperanci, per ser cristians i per això elevats a la categoria de sants. Era l’any 286, a la vora del riu suís Limmat, un dels principals afluents de l’Aar. Vora el Limmat els varen decapitar a tots tres.
Avui se celebra el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi organitzat per l’Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi i avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El lema d’enguany és “Crear esperança a través de l’acció” amb la pretensió de reflectir la necessitat d’una acció col·lectiva per abordar aquest problema urgent
Avui fa 109 anys que va néixer un “homenot” de la llengua i la cultura catalanes per molt que Josep Pla no l’inclogués en el seu cànon: Manuel Sanchis Guarner, filòleg i historiador, per a molts el pare de la filologia moderna al País Valencià. Col·laborà en el Diccionari Català-Valencià-Balear des del 1943 fins al