qui és lliure de què i de qui llibert? qui no té marcats els dits per tumbagues i punys o turmells per l’or d’una esclava? qui no pot sentir què diu la memòria estirant cadenes que la llibertat esclavitza tant com qui pren l’argolla d’adorar el diner com a signe màxim de distinció?
a les paraules els agrada amagar la pedra i tirar la mà: ensenyorides, no són gens diligents ni hàbils i a l’hora de la veritat mai no moten, callen com els ulls quan es clouen
El rellotge de la vila toca les set de l’horabaixa, l’hora santa de la penombra, i fa uns quants glops a l’aigua amb llimona que beu cada dia com si fos una prescripció de sa metgessa que no pot eludir. A la ràdio que sempre escolta, Anne Sofie von Otter canta “Göttingen”, la cançó amb
El partit dels feixistes illencs i aquell que li va darrera cou-cou han derogat avui la Llei 13/2018, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears; una llei que, en el seu moment, va rebre el suport del partit que, cou-cou, fa el que volen els feixistes. Cal tenir-ho en compte. I ho fa
avergonyits de viure d’esquena a la claror als puigs més alts plantam fars i a la mar llavors de llimoner i temença
Veu el moix que s’allarga tot en notar una retxillera de sol i immediatament pensa que és un gnòmon. No sap ben bé per què el cap li ha tirat per aquí, perquè l’animal no marca cap ombra, però s’imagina el moix seguint la retxa de llum intensa com si realment formàs part d’un rellotge
Plovia sense fer mal, però el cel queia ran de les capçanes dels arbres amb un gris excessivament aplomat i expressat per atemorir. Menant en aquestes condicions s’activen totes les precaucions en veure’s desdibuixat el trajecte que hom fa assíduament. La cortina d’aigua i la nuvolada ennegrida tan baixa, a pocs minuts de les nou
La vida i el món s’acaben perquè existeixen i des que són s’enderroquen en ser el no-res el destí, que no té retop ni competència -com tampoc no en té la guerra- i no permet desafiaments. S’extingeix qui viu, encara que sigui entre tractants del dolor i xarlatans doctrinaris que del temor i l’angoixa en
Edicions Proa, a la seva mítica col·lecció de poesia Ossa Menor, edità el febrer de 2025 el Premi Carles Riba 2024 concedit a “Tan bonica i tirana”, de Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986). I potser vull resar per coneixe’t -així com els amats s’han tocat dos mil anys amb baralles i llengua i amb les
zumzeig mortífer de drons s’apassionen les dagues s’encofurnen les paraules rebenten ulls cors i escoles s’enrunen llars i refugis s’ennuega amb sang el crit qui s’ha tret que ens calen màrtirs?
En el vídeo “D’on venen els versos 2025” que la Fundació Mallorca Literària ha dedicat a Antoni Vidal Ferrando i la seva poesia (https://www.youtube.com/watch?v=nHJYnx2A0r8&authuser=0) el grandíssim escriptor santanyiner diu que fa versos -o escriu- per la necessitat de conèixer -i conèixer-se-; per la fe que té en les possibilitats de les paraules; per posar nom
Des de fa quaranta-un anys, avui se celebra la diada o dia de les Illes Balears, que commemora l’entrada en vigor del seu Estatut d’Autonomia que s’aprovà el 28 de febrer de 1983. Curiosament, o no, la reforma d’aquest Estatut de l’any 2007 també vigeix des del primer de març d’aquest any. Val a dir
Era el 28 de febrer, Dijous Llarder, enfilant cap a mitjanit, del mil nou-cents cinquanta-set. Feia tres dies que s’havia format el vuitè govern de Franco, el sanguinari, controlat per l’Opus Dei i un any de la gran nevada de Mallorca. El fred humit, calava. L’any no era bixest; ho havia estat l’anterior, el mil
Veig que el Papa Lleó demana als capellans que no usin la intel·ligència artificial per fer els sermons. No sé què dir, en no ser que ens convé molt insistir a usar amb força mantinguda la intel·ligència natural per molt de risc que això comporti. Tanmateix, a la natural intel·ligència no ens l’acabarem mai ni
Acabat d’aixecar-se, encara no són les set, en bata, els quatre pèls que li queden esvalotats, sa dona el troba capficat en l’ordinador com si cercàs una informació molt precisa per evitar-li un cobriment de cor i s’interessa per tanta inquietud. -Has vist quines orelles tan immenses té Marco Rubio, el Secretari d’estat dels Estats