La ministra espanyola de turisme no ha dubtat a qualificar d’espectacle meravellós l’erupció del volcà de La Palma; ni de presentar-lo, gairebé, com una esca ben suculenta per cridar turistes. Li han importat ben poc les deu mil persones que han hagut de ser evacuades i la destrucció de cases, conreus i altres infraestructures. Ja
Havia somniat un sagrari obert amb teranyines que li feien de sostre i a dins una sabata negra amb tacó d’agulla plena d’un líquid indeterminat, d’un blanc marcadament brut, que suposava llefiscós. I vora un dels canelobres de set dolles sense espelmes que l’esguardaven, un ca rater que s’esbutzava de riure amb la corona d’un
El preceptor menor me mostra el primer dibuix que ha fet a l’escola, que començà dilluns passat. Abans, però, em diu que està molt content amb el nou teacher perquè els va fer uns trucs de màgia increïbles: deia one, two, three i desapareixien les monedes que tenia a les mans. Riu, en sentir-lo, el
Viviu i apreniu, es deia un temps, un imperatiu activador, certament, engrescador, també, i que obre el portam a tot de reflexions, líquides o denses, sobre la vida i l’aprenentatge, l’aprenentatge de la vida o la vida de l’aprenentatge. Tot està per saber, que deia aquell, i mai no ho sabrem tot. De totes les
Miralls abandonats que desfiguren la llum i les ànsies d’alar el cant dels nòmades. Llunes de butxaca, espills engrevits, Emmirallaments en marge sotjant l’eco subtil d’un alè incontinent que enlloc no troba ni abaixador ni pista d’envol. Pols mandrosa i ploramiques en ulls intrèpids malgrat totes les derrotes, racons desarmats en revolta, el metall contra
El 3 de desembre de 1926, Mary Clarissa Miller (o Agatha Christie) sortí de ca seva, a Berkshire, i estigué desapareguda durant onze dies. Ja era una escriptora reconeguda i per això es desplegà un veritable exèrcit de policies i voluntaris que la cercaren afanyosament, animats públicament pel ministre de l’interior britànic d’aleshores William Joynson-Hicks.
Quan l’hàbit de fumar s’estenia molt més que no ara i es podia fumar pertot llevat de les esglésies, els cendrers ocupaven un lloc preeminent a les llars o els establiments públics entre els objectes d’ús corrent, gairebé al mateix nivell que un tassó o els coberts. I de cendrers n’hi havia de tota mena,
Clara Josephine Wieck va néixer a Leipzig, avui fa 202 anys. Era filla de Friedrich Wieck, un pianista eminent i professor d’aquest instrument, que ben prest introduí Clara en el seu domini. Així, als 9 anys ja era considerada una de les millors pianistes de la ciutat on va néixer i als 13 ja tocava
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,
La mar és allà baix, callant com ho fan els confidents, seguint el carrer en costa que, de tant vell, no sap on comença però que mai no s’oblida sota quins peus d’ona acaba. N’arriba l’olor urbanitzada, de la mar, complint tots els requisits municipals, encara que, de sobte, es desordena i traülla al seu
Avui, a Bunyola, el meu poble, es respira molt millor, l’aire és més serratramuntaner que mai i així serà a partir d’ara: a la fi s’ha desmuntat la creu des “Caídos” que mai no va ser dels caiguts i això ho diu tot; diu clarament a qui es dedicava i per què, i a qui
Avui se celebra cristianament la Nativitat de la Mare de Déu, popularment la Mare de Déu de Setembre, dia també de les marededéu trobades –Núria, Meritxell, Queralt et al- i la Mare de Déu de la Salut, copatrona de Palma. A Mallorca aquesta feta també es coneix com la Mare de Déu dels Missatges, perquè
Forces majors ens obliguen a tancar MARGINÀLIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos. El factor desencadenant d’aquesta amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar
No hi ha manera d’entendre que una persona pugui estar trempada (o alegra o eixerida) com un gínjol, quan aquest fruit no desperta cap simpatia especial ni presenta cap forma capriciosa que pugui referir-se a la joia o estat semblant. Estranyament també se sol córrer com un gínjol. Hi deu haver una explicació, per a