Avui fa 60 anys que Iuri Alekséievitx Gagarin es va enfrontar a l’espai exterior de la terra per primera vegada amb la nau espacial Vostok 1, tot fent una volta al planeta. “Anem-nos-en!”, sembla que va dir, en rus naturalment, en el moment de l’enlairament de la nau. És de suposar que sabia que no
Les escomeses que assetgen el català a l’arxipèlag on és llengua pròpia es manifesten amb més insistència en l’àmbit sanitari, tal com indiquen les dades ofertes per l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.https://www.arabalears.cat/societat/43-dels-casos-discriminacio-linguistica-denunciats-govern-son-salut_1_3942862.html Són constants i cada cop més agressives les invectives d’un bon gruix de sindicats sanitaris quan en aquest arxipèlag es
Traüllant pels espais internautes m’assabent que avui fa noranta anys que morí el pintor i escriptor libanès Khalil Gibran i de seguida he recordat el moment que un amic em deixà fullejar un exemplar en castellà del seu “El profeta”. Rondàvem la tretzena d’anys i l’amic em va dir que Gibran era llegit pels hippies
I tanmateix els instants viuen i ho manifesten incontinentment. Anam com qui xafa ous i, no obstant, els feim en terra, als ous, damunt l’asfalt, lluny dels recers i l’escalfor germinal. Ens veim com un ou entre dues pedres i malgrat això l’arenal no defuig mai la pluja. Mentrestant, els martells esperen i no la
Anit, al Casal Balaguer de Ciutat, s’ha presentat “Carpe momentum”, de Biel Mesquida, obra editada per Jardins de Samarcanda, que uneix Cafè Central i Eumo Editorial. Àngels Àlvarez, Miquel Cardell, Mateu Coll, Nicolau Dols, Elisenda Farré, Laia Martínez i Sebastià Perelló han obert el pòrtic –i la gola- de l’obra dient i sentint Mesquida. També
Escaquista irredempt allunyat del fred, per ventura sí que entenia la vida com una partida aparentment infinita en la que allò que importa i cal és descobrir les vies o els camins que pensa i traça el rival, l’altre, per anticipar-t’hi. I per ventura per això, també, per aquesta manera particular d’entendre el bescanvi d’alenades
L’acidesa de la llimonada li desvetlla les llàgrimes i una esgarrifança general li sacseja el cos. Seria excessiu i pretensiós afirmar que també ho fa amb les seves pensades. No li agrada especialment, el suc de la llimona amb una part generosa d’aigua. Encara en ple estiu i amb un grapat de glaçons el tolera
El meu preceptor menor tenia ben programat el dia i el primer que havíem de fer just després de saludar-nos era jugar a lladres i policies. La trama suggerida no era gens complicada, evidentment: jo entrava a ca seva, robava una partida d’euros i en sortir ell m’aglapia en absència total de violència. Naturalment, per
En festes assenyalades com la d’avui allò que més s’enyora –un enyor punyent, que va a fer mal- són les taulades en les que els absents presideixen el brogit gairebé boig de l’àpat. No poder abraçar, no poder tocar ni acaronar qui bé et vol i et fa, és un preu molt alt, un impost
Costa no seguir la crida dels usatges. En som fills i, volent amb ànsia o no, els traspassarem i ens agradarà que pervisquin. Certament, som allò que preservam i ja se sap que qui s’assembla als seus, no fa tort a ningú. I tot per dir que és temps de crespells, panades i rubiols seguint
Johann Sebastian Bach estrenà i dirigí la seva “Passió segons sant Mateu”, atenent les darreres investigacions, a l’església de Sant Tomàs de Leipzig l’11 d’abril de 1727. Sembla que no agradà gaire per presentar un estil massa operístic. Com gairebé tota l’obra de Bach, aquesta Passió es va ignorar fins que Felix Mendelssohn (Hamburg, 1809
Des dels inicis del segle XV, a Palma, el Dijous Sant, el Crist de la Sang –conegut senzillament com La Sang- surt als carrers ciutadans inicialment amb la intenció de recaptar fons per a l’Hospital General, fundat pel rei Alfons el Magnànim el maig de 1456, que escollí el felanitxer Bartomeu Catany perquè en fos
Davant un safareig a vessar d’aigua o fins i tot des de dalt d’una terrassa damunt la mar, és prou difícil retenir la mà que vol commoure la quietud de l’estany creant ones hipnòtiques o el llançament d’una pedra per sentir com la mar la xucla. Els secrets de la natura i l’harmonia que la
Que Caín matà el seu germà Abel amb una maixella d’ase ho sé des de fa més anys dels que tinc, però no sé d’on ho he tret, la veritat; sempre ho he cregut així. El meu mossèn m’indica, però, que la Bíblia no especifica amb què es cometé el fratricidi, senzillament que un germà
Asseguts un vora l’altra en el passeig de la riba, miren distretament la badia, que els injecta en vena la llum que li queda. Ell li té les mans preses i ella, cap baix, amb el serrell fent d’envà, amb els genolls estrets i el cor encongit. Ella porta una faldilla vaquera molt curta i