Trucar els daus abans de tirar-los i fer de Juli Cèsar travessant la llera imaginària de qualsevol Rubicó inventat per fer anar de corcoll els historiadors i els mitòmans. Confiar-ho tot a la sort, que no compromet cap esforç ni estratègia. Tanmateix, la Mediterrània ja no és la nostra mar ni vol ser pont, ni
Perdent la mirada en la serralada que l’esguarda des que va néixer i que no podria abandonar per res, sent molt endins que li agradaria, en aquell instant precís, poder caminar per un arenal ardent a tocar de l’aigua de la mar. Sentir els peus en escòria volcànica i alenar al ritme que el cos
quan recordes sempre t’enganyes fas anar l’aigua de la vida que ja no és cap al molí de sang que sols has desitjat
A la cafeteria tot són converses que col·lideixen amb les parets, les taules que coixegen ignorades per la propietat, la sullesa de les cambreres i la poca atenció de qui les hauria d’auscultar. Xerrameca que no aixeca el vol però que es posa com la pols sobre totes les superfícies, que gallineja, efímera, blana, sense
S’ha mort na Metla, la cussa border collie dels meus preceptors. Se n’ha anat fora patir ni fer patir. Fa unes setmanes va tenir una infecció seriosa però s’havia recuperat. Tenia dotze anys, així mateix, i heterocromia completa de l’iris -un ull cel i l’altre marró pujat-, fet que imprimia més atractiu a la seva
Amb el cas del vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antoni Costa, i el del regidor de Mobilitat i Polígons Industrials de l’Ajuntament de Palma Antonio Deudero, per mi va quedant clar que la delegació illenca del Partit Popular s’està convertint en la marca blanca del partit neofeixista. El vicepresident Costa va donar més
ballem al so dels gargalls que ens escupen els sicaris de l’odi i de la discòrdia talment com si fossin bales mes de la dansa en farem trinxeres i parapets que defensaran els nostres mots de sempre irreductibles s’imposaran les paraules que diem per dir qui som als alarits dels qui ens volen fer callar
Avui fa cent vint-i-quatre anys que naixia a Sabadell Pere Quart o Joan Oliver i Sallarès, un dels poetes, narradors, traductors i dramaturgs més destacats de la història recent de la literatura catalana. I cada cop que per això o per allò el revisc, el primer que d’ell sent és el seu poema “Codicil de
El pressupost de Palma que es destina enguany als llums de Nadal i tot el que comporta és de 1.230.000 euros; cent mil més que l’any passat. Segons la propaganda municipal, a la capital illenca s’hi han instal·lat 400 quilòmetres de garlandes de llum led i 3.026 muntatges de llum. Cap partit polític no discuteix
“La respiració de Palma és rítmica quan no l’ofeguen amb masses turístiques que com a epidèmies infeccioses sembla que ho volen devorar tot”. Vibop Edicions acaba de publicar “Passes per Palma”, de Biel Mesquida, amb fotografies de Jean Marie del Moral, una excel·lent passejada per la capital illenca i, a la vegada, un extraordinari passeig
Els plataners acabaran de desfullar-se aviat, bon senyal. Per molt que ho neguin els apologetes del desconeixement i la incultura, el canvi climàtic ja ens passa factura i si no canviam dràsticament d’hàbits ho pagarem molt car i ben aviat. De seguir així, els que ara sobrepassam la cinquantena deixarem als que ens sobreviuran un
Des del 1999, el 25 de novembre es commemora el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, una de les xacres socials més profundes i de les més ominoses. L’any passat 49 dones moriren assassinades per homes a l’Estat espanyol; enguany, fins ara, n’han estat 52. I recordem que les Illes
Com molt bé saben les administracions públiques i les nostres amistats, una de les marques que defineixen el nostre treball amb els residents -i al que hi dedicam més esforços- és oferir la màxima atenció possible al seu estat de salut. Tots ells han escapat de les addiccions i mantenen l’abstinència, però amb severes seqüeles
Avui els americans celebren el Dia d’Acció de Gràcies, Thanksgiving en la seva llengua, una festa marcadament familiar y que gira al voltant del sopar, en el que l’indiot farcit és l’estrella. És, probablement, la celebració nord-americana més sentida i seguida que el cinema s’ha encarregat prou de difondre arreu. Berenant amb uns amics, un
Fa el cafè del capvespre. Plou com més agrada a tothom, sense pressa i amb quantitat raonable. Ho agraeixen els cossiols. L’aire empeny la cortina d’aigua a la vidriera, que sembla que canti sense seguir cap pauta. Cau lentament la fosca i res no hi ha al seu voltant que cridi l’atenció ni que mereixi