El despert el timbre de la casa mentre somniava que era a les Illes Aleutianes on un grup nombrós de salmons es cruspien un os bru. Deu ser l’efecte de la calor desmesurada que no deixa de fa dies, es diu mentre de gambirot -ha fet una horeta molt intensa- va a mirar qui és
Avui fa 113 anys que va néixer a Santa Coloma de Farners Salvador Espriu. Bona manera de fer-lo present, redir el seu poema “I beg your pardon” i escoltar-lo en la versió de Blaumut: Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il·lusió), si et desvetllaven enmig
S’ha aixecat a les cinc del matí per seguir llegint la novel·la que li ocupa tot l’espai de l’interès. Ha parat la taula de lectura amb la glaçonera fins dalt de daus de gel i a dins l’ampolla d’aigua, un tassó, el quadern i el llapis per a les notes, i el telèfon en mode
No convé parlar-ne, de la misèria, perquè pot ferir susceptibilitats de laboratori. La pell del panxacontent és un telet de ceba i per no-res s’irrita. No fa de bon veure, des del landó del privilegi i l’estar a plaer, la terra calcinada, la carn socarrada pel foc de la gana. El talent escasseja i la
dels posts de comandament de l’opulència establerts per tots els dominis de l’home es contempla amb benevolència la misèria incontinent qui sap fer fam pot fer la guerra en pau
Francisca Porquer Manresa és la batlessa de Campos des del juny de 2019 i ahir va forçar el seu minut de glòria ridícula en boicotejar el parlament de la cadena humana (més de 10.000 persones) formada a Es Trenc per defensar la seva protecció. Al parlament el llegia l’escriptor Sebastià Alzamora i de sobte va
Els meus preceptors fan l’àlbum de cromos del mundial de la FIFA que s’està jugant a Canadà, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica. No n’estic molt al cas, però sembla que hi ha una veritable febre planetària per aconseguir aquests cromos. Em diuen que, en certs establiments on en venen, han limitat el nombre de
entrecava les soques del sentit i la ment ara que el sol calciga roques i sementers el temps sempre ho permet com de mirar la lletra per trobar-hi la ullada i qui te la vol prendre i si emprens la fugida vigila bé les nines dels ulls que la solana les voldrà de penyores
En el bany va veure la cuca molla d’esquena, movent espasmòdicament algunes cames, i tot i la repugnància que li provocà, no pogué estar de dir-li “hola, Gregor”; i just acabat de dir-ho, rigué amb ganes. Durà poc, però, el riure, perquè no sabia què havia de fer: no es veia en cor de recollir-la
desdibuixa’m ara que tenc un derelicte a l’estómac el mort als peus la veu de sopranista i una harmònica de vidre al cervell
El coliving és un model d’allotjament basat en la convivència comunitària. Consisteix a llogar una habitació o estudi privat dins d’un edifici on els residents comparteixen espais comuns com cuines, zones d’oci i sales de treball. Aquests espais estan dissenyats per fomentar el teletreball i el networking. I el networking és l’acte de construir, mantenir
Sortí d’una de les darreres esparteries de la ciutat tot gojós amb les avarques que acabava de comprar. Diu que una mena de deixa molt atàvica l’uneix a aquest calçat i ni s’esplaia més en donar explicacions ni tampoc en cerca raons. Diu que se sent més ell, més de la terra, ell que no
Ahir vespre es va dur a terme la vuitena “Cursa i Marxa Senderista Camí de Ferro 2026” que es fa seguint el traçat de les vies del tren de Sóller, des de Palma a aquesta vila passant per Bunyola. 27 kilòmetres si es fa la cursa completa i 13 si es fa Mitja Camí de
L’Editorial Empúries presenta “Sales d’espera”, de Neus Canyelles (Palma, 1966), 17 contes breus delicadament narrats. Els moments més durs i corprenedors Neus Canyelles els conta amb una naturalitat i una mestria inalterables perquè el lector se’n pugui fer càrrec amb tota claror i clarícia. Igualment, tant la quotidianitat com les situacions més extremes o incomprensibles
just acabar de llegir la novel·la arrancà a plorar com feia molts d’anys que no feia, clogué el llibre, el besà com si fos sagrat, l’olorà, sentí forta l’olor del calostre i tot d’una va saber què havia de fer: menjar-se el llibre per morir així com va néixer, assistint al darrer plor de la