Sovint confonem el llenguatge formal amb l’artificiositat, amb una expressió antinatural, de manera que fem servir mots, connectors i construccions allunyats gratuïtament de la parla habitual i espontània. És allò que alguns anomenem ‘català de plàstic‘.
A l’encapçalament de l’article en teniu un cas real.
El qui parla o escriu així parteix de la idea que el registre formal s’ha de distingir i distanciar de la parla quotidiana, sigui com sigui. De tot això, en resulta un discurs farcit d’oracions inflades i carregoses.
Avui parlarem de cinc d’aquests mots o construccions que afeixuguen l’expressió.
Realitzar
En aquesta manera artificial d’expressar-se, el verb fer es considera desgastat i, per tant, inapropiat. Per això és substituït per realitzar. Però, estrictament, realitzar vol dir ‘fer real’, és a dir, ‘fer allò que s’havia projectat’. No és un verb adient en frases com ara aquestes:
En totes dues frases podem canviar perfectament realitzar per fer. La segona, a més, es pot simplificar si en compte de ‘ha realitzat un intent d’ordenació’ diem, simplement, ‘ha intentat ordenar’ o ‘ha provat d’ordenar’.
A nivell (de)
Heus ací una locució que ja fa anys que es va començar a escampar i que fins no fa gaire era considerada incorrecta. Hi ha moltes maneres d’evitar-la. Vegem-ne unes quantes:
Nivell és correcte quan vol dir ‘grau d’elevació’. Per tant, les oracions següents no tenen cap inconvenient:
Iniciar(-se) i inici
Sembla mentida de quina manera els mots inici (i iniciar, als inicis, a l’inici) han desplaçat començament (començar, al començament, etc.).
En tots aquests casos, hi és més natural començar i començament. En lloc de als inicis potser caldria que reviféssim a la primeria (o a primeries, o de primeries, segons el lloc), una expressió ben viva fins no fa gaire temps.
Finalitzar (i finalització)
Encara més artificial que iniciar-se és l’ús de finalitzar. Costa d’entendre què hi guanyem, finalitzant les coses que abans acabàvem. Vegem-ne exemples:
No cal insistir-hi: sempre que trobem finalitzar o finalització podem restaurar-hi acabar(-se) o acabament i veurem com l’expressió és més lleugera i natural, sense encarcaraments.
Ja que
Sabem que en un text hi falta naturalitat quan s’hi fa servir a tort i a dret ja que en lloc de perquè.
En canvi, ja que sí que és adequat quan va (o pot anar) al començament de l’oració i precedeix una informació compartida per l’emissor i el receptor:
La llista de mots i construccions ‘de plàstic’ és, dissortadament, força més llarga. Avui n’hem fet el primer tast, però més endavant hi tornarem. Parlarem, per exemple, de l’abús o ús inapropiat de produir(-se), trobar-se, tractar-se, celebrar, ultimar, utilitzar, tenir lloc, proper (i també apropar i apropar-se), conèixer, tema, posicionament, problema, creuar…
Article publicat a VilaWeb el dia 11 de maig de 2019.
Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i m’indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.