Fa alguns mesos vaig ser convidat a participar en un acte sobre polítiques de solidaritat. Al meu costat, hi havia la representant local de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que imagino, els organitzadors volien presentar com a activisme del present. Per la meva banda, i per la condició d’historiador, de mi esperaven que expliqués
Una de les meves novetats literàries per a aquest Sant Jordi és el meu recull d’articles i assajos, bona part dels quals recollits en aquesta bitàcola, “Espai de dissidència”, publicat per El Toll, i que podeu sol·licitar (aquells amants del paper escrit) a l’editorial . El proper dimarts, 7 de maig, a les 19:00 presentaré el
Nota: article publicat aquest mes a la revista Barret Picat Mals averanys és el títol d’una novel·la menor de Gunter Grass. Publicada a principis dels noranta, i en el context de la caiguda del mur de Berlín i el retorn a Europa dels països de l’antic bloc sota supervisió soviètica, narra l’aliança entre dos vidus, ell
L’al·lèrgia del PP (i dels seus guardaespatlles tertulians) ha posat en evidència la creixent fragilitat de les classes dominants vencedores a la guerra i la transició. Els fa frisança que, com als interessos financers, els assenyalin amb el dit. Els produeix terror que algú els cridi el nom del porc. Precisament la pirotècnia verbal i
Una de les poques alegries dels darrers temps me les han donat l’Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades. Sembla que algú, a la fi, ha decidit posar lletra a la música de la dissidència. Algú vol transformar en himne cohesionador la fressa del malestar. I aquest algú té prou crèdit personal i moral per posar-se
Article publicat a l’edició d’avui del Diari de Girona En una conversa recent, un professor de la UdG em resumia les conseqüències de l’aplicació del Pla Bolonya a la universitat: “els alumnes paguen més per tenir menys classes, i els professors, que cada vegada són menys, malbaraten una ingent quantitat d’energia en tasques inútils”. Malauradament,
Una vegada, un col·lega historiador escocès em va fer el següent acudit: per als britànics, quines dues diferències essencial hi ha entre Adolf Hitler i Margaret Tatcher? Que Hitler va unir els britànics, i que Tatcher va aconseguir que els trens deixessin de ser puntuals.Potser resulta exagerat, tanmateix és sovint en els acudits on millor
Nota: article publicat a l’edició de El Punt-Avui Pocs coneixen els orígens històrics de Suïssa. El país alpí es va forjar a partir d’una antiga aliança de valls i ciutats per resistir-se al domini dels agressius imperis que l’envoltaven. Una aliança que, segle rere segle, anava acumulant voluntàriament adeptes que sentien la necessitat de resistir-se
Ahir vaig mirar-me pacientment el debat organitzat a la la Sexta on diversos tertulians carregaven contra l’escalada de protestes organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Bé, més que debat, el plantejament del programa era una mena d’estirada d’orelles col·lectives contra la PAH i un intent (fallit) de linxament de la seva portaveu, Ada
Amb una rapidesa inusitada, i que contrasta a l’hora de reformar la legislació hipotecària, el PP exigeix una contundent actuació dels cossos armats per fer front als escarnis públics dels seus càrrecs electes. Després d’acusar la PAH de formar part d’ETA, d’assimilar la protesta social a la kale borroka, i de titllar Ada Colau de
Article publicat recentment al Setmanari La Directa La possibilitat de sortida a l’estranger de la bloguera i dissident cubana Yoani Sánchez ha propiciat una allau de notícies, entrevistes i lloances. La seva darrera gira, amb caràcter triomfal, ha tingut una atenció mediàtica força intensa. De la mateixa manera, el seu bloc, «Generación Y» ha estat
Potser no resulta elegant, ni politicament correcte defensar l’escarni public, ni justificar que en l’expressio d’ira ciutadana s’ultrapassin determinades linies vermelles. Tanmateix, s’ha intentat el dialeg, la conviccio, els mecanismes legals, la rao moral… i res. Quan veus com els bancs, amb la proteccio d’un partit politic i un govern cometen crims contra poblacio indefensa,…
Complexificació, confusió, com era d’esperar, en el procés sobiranista. D’una banda, la guerra bruta de les clavegueres de l’estat funciona a ple rendiment per desacreditar i, sobretot, atemorir el personal polític i social tradicionalment beneficiari de la política convergent. El processament d’Oriol Pujol és un exemple. Més enllà de la innocència o culpabilitat de l’encausat,
Ja he repetit diverses vegades que un dels motius principals pels quals Catalunya hauria d’esdevenir nou estat és per una simple qüestió de seguretat democràtica. Espanya és un país poc de fiar. Bona part de l’aparell estatal ha expressat reiterades vegades que la unitat preval sobre la democràcia, i una part important de l’opinió pública
Finalment, un jutjat ha ordenat l’ingrés a presó d’Enric Duran, anomenat el Robin dels bancs i que al llarg d’alguns anys va dedicar-se a posar en evidència les pràctiques fraudulentes i poc ètiques que feien servir les entitats financeres. Enric Duran, un informàtic brillant i un dels activistes socials més innovadors i agosarats va aconseguir deixar