Espai de Dissidència

Amb una rapidesa inusitada, i que contrasta a l’hora de reformar la legislació hipotecària, el PP exigeix una contundent actuació dels cossos armats per fer front als escarnis públics dels seus càrrecs electes. Després d’acusar la PAH de formar part d’ETA, d’assimilar la protesta social a la kale borroka, i de titllar Ada Colau de roja, maçona i separatista, es presenten com a víctimes innocents d’una conxorxa internacional. Bé, el to no l’han modificat gaire del darrer discurs de Franco, quan acusava el món sencer d’un contuberni antiespanyol. Només falta aquell home de la jaqueta marró que, en el NODO de la darrera gran concentració de la Plaça d’Orient cridava allò de “Viva España, muera Europa, hijos de puta, coño…” que es pot veure en les primeres escenes del magnífic reportatge “Víctimes de la Transició“
No cal ser massa il·lustrat per detectar l’envejable posició de les pobretes víctimes. Què suposa que t’assenyalin com a malparit pel carrer, si a canvi tens un sou a fi de mes i pots tancar-te a casa seva? Probablement, bona part, potser la majoria dels insultadors fa temps que foren acomiadats gràcies a la reforma laboral, i foren expulsats de casa seva de manera ignominiosa, empesos per la policia i titllats d’inconscients per banquers, periodistes i polítics. De fet, els càrrecs electes del PP avui escarnits verbalment, no han sortit precisament malparats…

Certament, en els darrers anys, d’un clima polític crispat, estem passant a un clima social explosiu. I si bé en el primer cas el PP tingué un paper destacat, en el segon la responsabilitat és claríssima. De tant estimar Espanya, la dreta hispànica l’està destruint. De tant treballar per a Espanya, la classe política del PP, amb la col·laboració, per omissió del PSOE, està enfonsant els espanyols. De tant lluitar per complir amb la darrera voluntat de Franco, de mantenir la sagrada unitat d’Espanya, estan aconseguint que esclati en mil bocins. Realment, n’hi ha per assenyalar amb el dit als responsables, i quelcom més. Al cap i a la fi, si el govern no actua amb la mateixa rapidesa amb què modificà la constitució a instàncies dels banquers alemanys i espanyols, podria ser que acabessin, com seria desitjable, jutjats per tribunals populars, constituïts per desnonats i acomiadats.
Us heu adonat que la bandera espanyola només apareix, o bé en catarsis esportives, o bé en manifestacions contra catalans, gais, o agnòstics? i que la rojigualda és absent en qualsevol protesta social? D’això, tècnicament, se’n diu, país dividit, societat fragmentada. I no, senyor Millo, senyora Sánchez Camacho, senyor Albert Rivera. Aquesta circumstància no és fruit d’un contuberni. Això és fruit, a mitges, de la incompetència i mala fe d’un partit de zombies. Perquè, efectivament, el Partido Popular (i les seves marques blanques com Ciutadans o UPD) estan formats precisament per morts ressucitats del franquisme, residus del totalitarisme que destruí la nació espanyola fins a convertir-la en un estat antipàtic, defensor exclusiu de les dones plenes de collars del barri de Salamanca (o de la Bonanova, tant se val). I com a l’Argentina, estem parlant d’una força política, còmplice o responsable de crims de guerra del passat, que es repeteixen en el present.
Al cap i a la fi, la guerra civil, i la seva continuació franquista, fou una agressió militar contra la societat espanyola a fi de preservar els interessos de les seves castes dirigents (entre aquestes, destacava la casta financera). I és exactament el que està passant en l’actualitat amb l’entastament obstinat a defensar els interessos de bancs, banquers i altres paràsits diversos, que seran capaços de portar Espanya a la seva destrucció a fi d’evitar que ciutadans comuns puguin exercir el dret al treball, l’habitatge i l’existència digna. Que algú es recordi de les seves mares, és només una ínfima fracció del que es mereixen.