Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Ningú no en dubta que la situació política hispànica s’ha posat interessant. Massa interessant… Que Bárcenas hagi confessat finalment els detalls que confirmen el PP com a un entramat político-empresarial corrupte de connivència entre el poder econòmic i l’alta administració de l’estat era un secret a veus. Que la revelació d’aquests fets dibuixen un panorama
Un dels plaers del juliol consisteix a assistir a la breu moderació del pas del temps, a una discreta desacceleració dels esdeveniments, com el tren que s’aproxima a un baixador desconegut entre un concert de grills. Tot plegat fa que m’agradi aquesta sensació del dolç relaxament d’inicis d’estiu, més propici a la reflexió profunda, a
Resulta extraordinàriament difícil preveure com poden evolucionar els conflictes en èpoques d’elevada volatilitat política, acompanyada d’efervescència social. L’esclat de les anomenades “primaveres àrabs”, a inicis de 2011, el seguiment i articulació del descontentament en allò anomenat 15-M, mesos després, va donar lloc a una mena d’insurgència calidoscòpica que ha tingut com a penúltima expressió les
Nota: article publicat ahir a l’edició d’El Punt -Avui Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la
Nota: Aquest és un article que apareix en el primer número de la revista Tentacles, una extraordinària aposta d’un grup de joves militants del bon periodisme cultural. Ben segur, una de les lectures més profitoses que pot realitzar qualsevol persona interessada en el funcionament de la cultura és mirar-se el clàssic d’Arnold Hauser Història Social
Efectivament, vaig ser la setmana passada a la “manifestació” contra la presència de Felip de Borbó en la seva visita anual del fòrum Impulsa a la meva ciutat, Girona. Efectivament vaig ser testimoni de la demostració desproporcionada de força de la Brigada Mòbil dels Mossos. Efectivament, vaig ser encerclat per dues centes torres de la
Un dels danys col.laterals del procés sobiranista rau a evidenciar la inconsistència de l’unionisme. L’estat espanyol mai va excel.lir en capacitat de seducció, i el seu passat resulta tràgic i incòmode. Els ponts espriuans de diàleg van provenir més de “els fills que parlen / en llengua no castellana” que de l’aridesa dels camps de
Molt s’està escrivint sobre la defecció de les esquerres, la inconsistència de les forces polítiques que (sota denominació hegeliana) s’autodenominaven progressistes, i que han acabat abduïdes per la lògica (???) econòmica del capitalisme neoliberal. De la mateixa manera, també avui es debat sobre l’orfandat política de la classe treballadora, desposseïda de referents polítics i projecte
Aquest matí m’han comunicat la desaparició sobtada de Toni Lecha. Com molta altra gent, a Girona, estic trasbalsat. Ningú no imaginava ni sospitava que avui ja no el tindríem entre nosaltres. No fa gaire, vam estar conversant sobre les perspectives de transformació del nostre país, sobre les múltiples iniciatives que compartíem, i sobre els temps
A la línia recta,bicicletes sense llum.Un satèl·lit que comença on perdo el cap.Un camí fet d’herba.Els teus llavis són de vidre congelat.Vaig descalç i penso imatgescegues de les platges,que només podria veure sota el llit… El cotxe avança lentament entre els plàtans de la carretera. Evocacions embolcallades per una secció de corda acompanyen el trajecte.