Espai de Dissidència

L’al·lèrgia del PP (i dels seus guardaespatlles tertulians) ha posat en evidència la creixent fragilitat de les classes dominants vencedores a la guerra i la transició. Els fa frisança que, com als interessos financers, els assenyalin amb el dit. Els produeix terror que algú els cridi el nom del porc. Precisament la pirotècnia verbal i l’abús judicial ha estat un error estratègic, perquè ara la gent que ja no té res a perdre, les persones que han cremat les naus, les que no tenen res i no poden pagar cap multa, a aquests, qui els dissuadirà.
Pitjor encara… L’actitud d’escanyapobres dels peperos, la seva arrogància, i sobretot la seva responsabilitat per acció i omissió en els desnonaments i les seves causes (la bombolla immobiliària, i sobretot la reforma laboral que ha fabricat legions de desocupats) està generant drames a diaris. La criminalització de la protesta (PAH) i la seva solució (algunes de les mesures del PSA són d’una tímida i assenyada racionalitat) deixen encara més en evidència la seva participació en el crim, que a la manera dostoievskiana requereix d’un càstig.
Malgrat que molta gent va molt calenta, potser la venjança podria acabar-se servint en un plat fred… 

Molta gent humiliada i sense casa, molta gent suïcidant-se sense esperança, moltes criatures aterrides en el moment en què, no és que vinguin alguns amb samarreta verda a insultar, sinó amb destrals i pistoles a fer-te fora de la teva llar,… Què faran aquests nens espantats i humiliats, als quals se’ls ha sotmès a un xoc terrible? No cal ser un reputat criminòleg per entendre que els qui avui tenen deu o dotze anys d’aquí poc arribaran a una edat en què prendran iniciatives per compte propi. I tindran memòria.
Fa poc, parlant amb una representant de la PAH els vaig confessar que, en realitat, “a la classe política els feu un favor, amb els escraches. Els esteu donant l’oportunitat de rectificar, i per tant minimitzar els danys que poden ocasionar, i els danys que després poden rebre”. Ja no sé si estem a temps d’evitar passar de la protesta a la revolució. Tanmateix, qui avui fa servir la llei per torturar (els desononaments i el deute) i robar (la impunitat dels bancs i les preferents) demà poden ser jutjats, per un jurat popular i en judicis sumaríssims i sense garanties per qui avui és acomiadat, arruïnat i expulsat de la seva llar. I sospito que aleshores serem pocs els qui protestarem per aquests abusos revolucionaris, i pocs amics els faran costat. 
No ho dic amb complacència. Fa alguns anys, quan vaig publicar el meu llibre “Venjança de classe“, les mateixes premisses que ara s’esdevenien van condicionar una situació de violència que, amb seny i generositat prèvia, podrien haver-se evitat.  I situacions incontrolades com aquestes solen ser injustes i abominables, tanmateix solen ser la correspondència a injustícies estructurals.
Tanmateix, hi ha avui gent que somia en el moment de la revenja… I encara així hi ha gent que encara sigui incapaç que el preu de la ILP íntegra de la PAH és infinitament més barat del que algú haurà d’acabar pagant?