Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El piano

4
Publicat el 5 de juny de 2013
Al bell mig de la sala, 
dorm un piano solitari,
cobert de pols i de silencis,
ávid de melodia..  

Hi ha mans que desitgen
acaronar la seva solitud,
fer-lo despertar del seu letarg…
i s’entrega a la calidesa
d’unes mans que s’esmeren
en acariciar-lo

S’escolten melodies d’antany, 
la música captiva tot l’entorn
i recupera sons oblidats…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Esboç de la tarda

0
Publicat el 2 de juny de 2013
La tarda és un esboç 
indefinit,
un miratge llunyà,
un rostre amarat
de blaus…
un reflex de somnis
incerts.
La tarda és un esboç
d’ombres…
un rostre cobert
de núvols,
és l’esglai del vent,
desfent la llum.   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ets el mirall

0
Publicat el 30 de maig de 2013
Ets el mirall que despulla
el meu silenci,
el mirall d’una tarda acollidora.

Vora el mar,
he vist la llum dels teus ulls
encesos…
i un somriure provocador.

He desa’t sensacions,
pensaments,
imaginant moments
que encara estan per vindre…

Ets el mirall on hi aboco el desig,
el somni, el temps compartit.

Ets el mirall dels meus silencis
i dels meus neguits…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Percepcions

0
Publicat el 28 de maig de 2013

Observo el moviment
dels núvols,
la diversitat dels blaus,
la plasticitat de les formes,
Desconec qualsevol designi..
Escolto el mot que travessa
l’aire…suau, intangible,
i tot es va situant al seu lloc,
i tot va prenent forma…
I jo acarono espais,
amb l’anhel de saber-te.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Intensa llum

0
Publicat el 25 de maig de 2013

La nit recull silencis
i desa mots,
i allisa el camí del somni

La nit avui no gosa dormir,
una intensa llum aclapara
la seva estança…

Llum de lluna,
rodona, fugaç i delirant.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Caminant

0
Publicat el 24 de maig de 2013

Espera’m dalt del cim,
no deixis d’avançar,
no miris enrere,
tot el que has viscut
forma part de la teva
història, 
recorda-ho només 
quan et pessigui
l’enyorança..
però no en facis
un gra massa,
no deixis que el passat
envaeixi el teu espai vital.  

Espera’m dalt del cim,
no sé que em depararà el camí, 
ni tampoc sé fins quan…

sigui el que sigui,
passi el que passi, 
jo segueixo caminant… 
                           

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Anhels

0
Publicat el 23 de maig de 2013

Se’n va la llum
i el silenci es queda…
i sento el batec de la solitud,
i ploro, llàgrimes d’anhels,
l’entorn és ple de paraules
i discursos sense cap sentit,
i desfaig els neguits dins el vers, 
per retrobar-me amb la veritable
essència de les coses.

Quan la llum se’n va 
i el silenci es queda…
tota jo sóc presa del sentiment 
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sense mots

0
Publicat el 23 de maig de 2013
Amb el pas del temps
vaig saber escoltar
els teus silencis,
vaig aprendre a intuir
les teves mirades…  

No em calia el mot
per entendre’t,
tot el teu cos
era pura expressió…

i jo em lliurava
a la tèbiesa
dels teus llavis callats,

un capvespre silenciós,
vora un mar espurnejant.   

       
     
        

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La casa del bosc

0
Publicat el 21 de maig de 2013
Una casa de pedra
sorpren al caminant…
tota ella despren misteri,
tota ella cruix,
les portes són de fusta
i ferro forjat,
les finestres de porticó
desgastat,
la casa reviu de nit, 
dins el bosc del somni…
les parets són fredes,
hi ha rostres pintats,
de mirades intenses
que provoquen esglais..
inclús es poden sentir
les veus d’un passat.
La casa del bosc, 
al mateix temps
que estremeix, atrau

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Silencis d’aigua

0
Publicat el 19 de maig de 2013
Es precipiten al buit,
gotes d’aigua als teus ulls…
plàcidament recullen silencis,
amerats d’aigua,
naveguen sobre el riu de la tarda.

Al bressol del capvespre,
s’esmuny el vent, com un balancí, 
va atenuant la nit.

La llum queda reclosa als teus ulls,
i es fa opaca la nit.
     
          

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Esclat de llum

0
Publicat el 18 de maig de 2013
No hi ha distància
dins el somni,

la barca em dur cap a tu…
i et rebo amb els braços
ben oberts,

em recòrre una llàgrima 
per la pell,
un calfred al cos,

sense distància,
sense temps,

tot pren la seva forma,
la seva essència,
la seva raó de ser.
Tot s’equilibra.           

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Lluna i Mar

0
Publicat el 17 de maig de 2013
Molt baixet li xiuxiueja
la lluna al mar.
Fes-me de bressol
quan la nit em cerqui,   
no deixis de mirar-me
i jo t’encendre de llum
estigués preparat
per quan la foscor
abandoni el somni,
i a trenc d’alba
jo hagi de marxar.
Saps que quan arribi 
el moment,
jo m’adormiré
en el teu mar banyat
d’argent,  
i serem un sol cos.  

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un castell dins el mar

0
Publicat el 15 de maig de 2013
Vinc de la penombra,
del bressol del somni,
del castell imaginàri
que habita dins el mar,
de la veu misteriosa
que recull el blau
com un tresor preciat.
M’he vestit de nit,
espero damunt la roca
de sal el retorn del somni,
així em dugui mar endins,    
fins arribar al castell
que només veure de nit.

El castell imaginàri
que habita dins el somni.  

           
     

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tènue llum

0
Publicat el 14 de maig de 2013
En la foscor de la nit
es desvetlla el somni,
la ment projecta ombres.

I jo vull romandre dins
la tènue llum del somni,
i percebre el seu desconcert.

Cessarà la nit,
i la matinada obrirà els ulls,
i molt lentament s’esvairà
el somni       
            
       

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Volar

0
Publicat el 11 de maig de 2013
Somiava que volava,
sense ales,
sense bec,
el mes cos s’alçava.

Fluia amb el vent,
em desplaçava fàcilment
per qualsevol indret.

Respirava l’alè de llibertat.

Em sentia fràgil,
i al mateix temps
m’envaia una gran fortalesa,
tota jo entrava en contacte
amb la natura,
i aquell aire era tant pur
i net..

De sobte vaig començar
a descendre…
amb el dubte de saber 
si tocaria de nou el terra.

I així va ser,
vaig arribar a una platja,
sobre una roca
on plàcidament,
vaig contemplar el mar….                       
               

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari