Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Cercant espai

0
Publicat el 30 de juliol de 2013
Em reconforta cercar un espai
propi,
entendre la solitud com a 
necessària per crèixer i saber-se, 
escoltar el silenci, compondre 
i respirar…
En una societat carent de valors,
en un món que estimula i promou
la superficialitat,
el consum desmesurat.
Vull cercar el meu propi espai, 
imaginant, creant, sentint
traspuant en el vers…
despertant en sentiments.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Capvespre d’estiu

0
Publicat el 27 de juliol de 2013
El capvespre acull la imaginació,
m’embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l’aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel 
que no gosa enfosquir,
al reflex d’una lluna que és el deleit
de la nit, asseguts davant la sinuosa 
corva d’una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l’incèns crema les hores,
l’espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La nit em retorna el dia

0
Publicat el 25 de juliol de 2013
La nit em retorna el dia,
puc sentir els silencis convertits
en pensaments..fins conjugar
les paraules, i crear el vers…
A estones m’ha copsat la sensació
d’habitar en una pell fràgil…
tanmateix la fortalesa interior
no ha deixat de sonar…
i aleshores he sentit la templança
al cos.
A estones he cercat una veu amiga…
amb qui he compartit un temps únic.

Ara és la nit qui em retorna el dia
i em mostra tot el ventall de sensacions
que he anat experimentant.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La carícia de la nit

0
Publicat el 22 de juliol de 2013
És la lluna l’amor de la nit,
és el seu tacte el bàlsam
que mitiga la foscor.

La nit sap que és efímera
la carícia…

i tot i així, 
s’entrega al seu traç,
seduida per una llum
que no deixa de mirar…

Lluna i nit…quietud i desig.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sóc l’árbre

0
Publicat el 22 de juliol de 2013
Sóc l’árbre silenciós 
que habita al bosc.
La meva escorça pertany
a un temps passat.
Les àrrels són profundes,
les vivències intenses..
Al matí sento l’abraçada
de la brisa, 
la dansa de les fulles, 
el designi del vent
desfent el silenci….
La tarda pacientment,
va adormint la llum,
fins fer-se la nit.

Hi ha nits que no cedeixo a la son,
nits que em desvetlla l’intensa lluna,
i sóc l’árbre de l’enigme…
que sucumbeix al desig de la seva llum

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Percepcions

0
Publicat el 20 de juliol de 2013
El capvespre estria
el color…
el cel es pinta
el rostre de blau
intens.
La nit esberla el somni 
i captura el desig.

He sentit el misteri
que s’amaga dins la llum.

El cel desa el color,
i retorna el temps,
sota la nítida mirada
d’una lluna que va
creixent.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Besades

2
Publicat el 18 de juliol de 2013
La nit vetlla somnis,
recull silencis,
desperta sentits.   

He vist els teus ulls
cercant els meus,
mirades al deleit
d’una lluna misteriosa.

He sentit la tebiesa
dels teus llavis provocadors,
besades…a l’esclat
d’un mar d’encís.

He imaginat carícies,
bressolant el desig.   
   
  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mar plom

0
Publicat el 14 de juliol de 2013

Sento dins el pit
el batec constant
del mar…
 
abraço la tebiesa
de les aigües de sal,
allibero els sentits…
 
els meus ulls es perden
en el gris plom
de la tarda…

el mar me’ls retorna
plens de llum.               

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari

Tènue és la nit

0
Publicat el 13 de juliol de 2013
La nit tènue ens ha vist
mirant-nos,

hem caminat sobre
la sorra tèbia de la platja,

tu has cercat les meves
mans,
jo he atansat els meus
llavis al desig     
          
la mar ha despertat 
el somni, impregnant
els sentits. 

El clar de lluna,
ens ha vist besant-nos. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

calidesa d’un esguard

0
Publicat el 9 de juliol de 2013
La brisa acarona
la tarda,
el mar ens ha vist
jugar amb l’esclat
de les onades.  
El vent ha refrescat
la pell. 
L’horitzó ha projectat
el reflex als teus ulls…
com una espurna
encenent la mirada, 
com un miratge 
travessant l’aire.
he vist el desert 
als teus ulls., 
i els he vist desar
la llum quan conclou
la tarda. 
   

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cantada a Calella

0
Publicat el 8 de juliol de 2013
La mar abraça la cantada,
tot Calella és una sola veu,
la veu de l’havanera
que trasbalsa al mariner,
i encisa els sentits, 
la barreja incerta d’amors
i desamors sota la llum
d’una lluna encesa.   
La nit du l’encís al rostre,
la mirada esdevé llum,
els cossos s’abracen
i brollen sentiments.
El sentiment d’un poble
unit per una sola veu.  
La veu de l’havanera  
feta cançó. 
        

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Enyoro

0
Publicat el 4 de juliol de 2013
Enyoro una veu
que vàgament ressona 
dins la boira,
una veu que cenyeix
els dies i tempera les nits. 
Des del palmell de la mà,
fins la planta dels peus,
tota jo traspuo enyorança,    
i voldria atansar-me 
als teus ulls fugissers
de la tarda.,
i retindre les imatges
que imagino dins el somni,
a la recerca de mirades
que es troben i ja no saben
romandre soles.
                 
 
    

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La llibreria

0
Publicat el 1 de juliol de 2013
La nit ben aviat copsa el dia,
l’hivern refreda la pell, 
l’alè de la boira s’instal.la
en el capvespre osonenc.
Travesso carrers empedrats,
fins arribar al Carrer de la Riera,
on m’hi espera la llibreria,
i em perdo en les històries
que se’m presenten davant
dels ulls, acaricio les textures
dels diferents papers…
observo els desplegables de colors…
enceto la imaginació.
I m’impregno de sensacions,
de somnis.. de contes que reposen
dins la llibrera de Vic.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari