Tsunami 2011
El matí du l’aroma de la sal de mar,
brilla el Sol, les paradetes del petit mercat
s’aglutinen per iniciar la venda,
observo l’artesania típica de la illa.
Tot està en calma,
excessiva calma.
De sobte l’esglaï al cor, en dècimes de segon
l’ona gegantesca arrossega tot el que es troba per davant,
El meu cos a la seva sort.
Aconsegueixo aferrar-me a una canonada,
un tros de ferralla em colpeja el cap,
les mans abandonen la subjecció,
el meu cos inert dins l’aigua.
El balanceig de la corrent em du cap el
fons, ni fred ni calor, ingravidesa total,
Tot es va succeint amb càmera lenta.
Lluny de mi una llum es va apropant,
em dilata les pupil·les, no sento por,
només calma embriagadora,
i la llum cada cop més a prop,
quasi em cega els ulls,
veus em murmuren, no sé el que,
figures humanes traspassen el llindar,
Qui són? On soc? tot es confús, només
sé que no tinc por.
La llum s’allunya, ja no escolto les veus,
Tot torna a surar com jo.
Desperto al voltant d’unes persones
que m’ajuden a escopir tota l’aigua
que he engolit.
El tsunami devastador s’ho ha endut tot.
Jo he salvat la vida,
la llum m’ha deixat tornar.
