La carícia de la nit
és el seu tacte el bàlsam
que mitiga la foscor.
La nit sap que és efímera
la carícia…
i tot i així,
s’entrega al seu traç,
seduida per una llum
que no deixa de mirar…
Lluna i nit…quietud i desig.
La nit sap que és efímera
la carícia…
i tot i així,
s’entrega al seu traç,
seduida per una llum
que no deixa de mirar…
Lluna i nit…quietud i desig.
Hi ha nits que no cedeixo a la son,
nits que em desvetlla l’intensa lluna,
i sóc l’árbre de l’enigme…
que sucumbeix al desig de la seva llum
He sentit el misteri
que s’amaga dins la llum.
El cel desa el color,
i retorna el temps,
sota la nítida mirada
d’una lluna que va
creixent.
el mar me’ls retorna
plens de llum.
hem caminat sobre
la sorra tèbia de la platja,
tu has cercat les meves
mans,
jo he atansat els meus
llavis al desig
la mar ha despertat
el somni, impregnant
els sentits.
El clar de lluna,
ens ha vist besant-nos.
m’he apropat
a la llum
de la seva mirada,
reseguint
la profunditat
dels seus ulls,
seduida
per la corvatura
del seu cos,
Cercant mots
per compondre
el vers.
sentir el tacte
del vent fregant
la pell,
percebre l’aroma
del bosc,
acariciar la tebiesa
de la tarda,
fusionar-se amb el mar,
i respirar…
Respirar alenades
de llibertat.