Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La font del somni

0
Publicat el 30 de març de 2014
El silenci ocupa
tot l’espai,
només el tic tac 
d’un rellotge antic,
sona a la cambra.
A fora regalima aigua 
i es decanta la nit.

La font del somni 
prepara la funció,
una nit més, 
brollarà incertesa, 
brollarà dolor, 
glops de plaer 
circularan el cos.

Una nit més, davallarem 
per carrers insòlits, 
carregats de dubtes.
Una nit més, 
rostres desconeguts
caminaran molt a prop.

Una nit més,
sentirem les carícies
d’unes mans 
que escalfaran la pell,
o la fredor
d’un silenci estremidor.

Una nit més,
l’inesgotable font del somni
flúctuarà amb el cos…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Quatre parets

0
Publicat el 20 de març de 2014
Diariament en quatre
parets que et fan nosa,
i el so de la paraula
que no diu res.
Passen les hores,
els dies, els anys,
dins l’immobilitat
de les quatre parets,
dins l’espai
d’un pensament
que bull.
En l’encesa
d’un sentiment palès,
visualitzes el traç
d’un nou camí.
Saps que tot arriba
en el moment just i precís,
saps que és l’hora
d’estrenar el debat,
i trencar el silenci,
i furgar dins, i saber-te 
en aquest espai de tu,
i engegar el nou camí.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deslligar-se

0
Publicat el 16 de març de 2014
Deslligar-se
de l’innecessari
i superflu.
Establir el lligam
amb el vers.
Aspirar els aromes
de la terra,
senzilles essències
d’ocres i verds…
Camins verges 
d’un desert
que escruta el dies,
i esberla els somnis,
i bressola el vers.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Espiral del somni

0
Publicat el 15 de març de 2014
Somnis d’indrets
indefinits…
capten els sentits.

L’espiral del somni

és una corva tan real
que m’incloc dins d’ella,
i aspiro aromes incerts
d’un temps que no conec,

ombres indefinides 
d’onades dins el pit…
batecs d’espais lliures
que habiten en mi.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sirena

0
Publicat el 14 de març de 2014
Besa’m
com em besa
el mar,
eixuga’m la sal 
dels llavis,
els temors blaus.
Mira com s’inclina
la llum
i espurneja un raig.
Nedo
sobre el pensament
d’un mar en calma.
Sóc la sirena
d’un somni estrany.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nit de tango

0
Publicat el 13 de març de 2014

Sona la veu
d’una passió
en una nit
de tango,
el batec
del dolor,
el tacte de gel 
i l’escalfor.

Agafa’m
la cintura,
enrosca’m,
clava’m
la mirada,
sent.

Observa
el sensual
balanseig
del cos,
el desig
als llavis,
i l’alè
extenuant
d’una nit
de tango.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Mirall trencat

0
Publicat el 12 de març de 2014
Miralls trencats,
mots inacabats,
i un silenci colpidor.
A càmera lenta…
imatges d’un temps
molt llunyà,
efímer com la carícia
d’un somni.
Vull apropar-me
al mot trencat
i desfer el silenci,
i apedaçar el mirall,
i poder conversar
novament amb tu,
paraules que mai
t’he pogut dir…
vivències que han estat 
incomplertes,
carícies perdudes en
la solitud de l’ànima.

Com apedaçar el mirall trencat,
i veure-hi el teu rostre en ell…
si tu fa tant temps que vas marxar!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Glaça

0
Publicat el 10 de març de 2014
Glaça dins l’esclat
d’un desig.
Et sento arràn de pell,
a frec de llavi,
com un foc encès
en flames de desig,
com un tros de gel ferit.

Glaça
dins l’esclat d’un desig.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

sóc l’ocell

0
Publicat el 9 de març de 2014
Sóc l’ocell que vola lliure,
efímer dins la carícia
d’un mar que desconec,
sobre el cim d’un silenci
que em sostè,
entre tots els blaus
d’un cel que m’exten
les ales.
Agegut sobre la sorra
d’un somni perdut,
al reflex del vell mirall
d’un temps que es trenca.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pell de dona

0
Publicat el 8 de març de 2014
Pell de dona,
l’essència del dolor,
el bàlsam
dels mots silenciats 
en temps de guerra,
la templança
embriagadora
d’un dia fosc…

Pell de dona,
un balanceig d’emocions,
el pàlpid d’un cor entregat,
l’agudesa dels sentits, 
l’empar i la calidesa
d’unes mans
que embolcallen 
i atenuen el desencís

Pell de dona,
perfum de passió i desig.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Una llosa

0
Publicat el 7 de març de 2014

Se’t clava una llosa
en el pensament,
un pes que a voltes
llences en el mar
dels records.
Desfàs la llosa
en onades de sal,
gronxen en el balancí
de les absències,
tots els dolors
que embalsames
a la pell
com una perllongació
de tu mateix

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Esgraons de solitud

0
Publicat el 5 de març de 2014
Esgraons de solitud
d’un temps perdut…

Guardes a les espatlles 
els records d’uns dies 
d’esplendor…
La paret on hi dibuixaves
un bell somriure,
és ara un trist esboç,
impregnat de pols i de silenci.
Les escales sòlides d’un temps
passat, ara només són bocins
de pedra esquerdada.
Únicament la barana de ferro
forjat sembla seguir intàcte.
Algun matí,
has vist com aboca l’esquitx
d’un raig vergonyós
revifant altres temps,
com una veu esperançadora
que guardes ben endins,
una veu silenciada
que a voltes pots sentir.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Teixint somnis

0
Publicat el 4 de març de 2014
M’he deixat portar 
per la brisa
embaucadora,
un capvespre lent.
M’ha arribat
l’hora de teixir 
somnis, 
amb fil i agulla
a la mà,
he deixat lliure
el pensament,
d’infímes carícies
dansant amb el vent,
modulant el temps.
M’he deixat portar
per la brisa
embaucadora
d’un capvespre lent, 
teixint…
fràgils somnis al vent.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Escolta’t

0
Publicat el 2 de març de 2014
Escolta’t,
sent la veu que et parla,
la veu que sap de tu,
no miris enrere,
cada pas forma un rengló 
de la teva història, i ara ets aquí,
desfès el reducte on hi guardes
els laments.
Troba’t en la senzillesa de les coses.
Fes-te un espai per anar creant, 
no miris enrere, no valen els laments
quant tot està per fer, i encara és possible.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari