Amb els cinc sentits - pensaments poètics

Neu

Publicat el 28 de novembre de 2012

Tímidament…cauen
les primeres volves de
neu, enfarínen el bosc,
gelen la terra,
estríen l’escorça.

He caminat a través
de la densa boira…
per l’estora d’un temps
llunyà,
veient com els rostres,
es difuminàven en la
cortina d’un hivern que
ja no em pertany.

He sentit com la neu
albergaba en el silenci
i calmava els neguits,
Rera el pas del record,
el cruixir de la neu,
ha envaït el silenci.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Brases

0

Publicat el 28 de novembre de 2012

Crema el tronc,
dolçament…
fins fer-se brasa,
s’encenen espurnes
que indueixen a dormir

La nit cerca els ulls
cansats..
bressola els somnis,
i embolica el cos entre
flassades i coixins…

I l’adorm en un somni
plàcid i templat.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Hi ha ulls que dulcifiquen
la mirada,
i et convoquen cap el centre
del seu esguard,
ulls templats que corprenen
i atenuen les hores.
No hi ha retorn pels ulls que
es troben i queden immersos
en la profunditat del blau.
I em mirallo en el silenci d’uns
ulls que em dulcifiquen la mirada

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Lletres al vent

0

Publicat el 23 de novembre de 2012

A la falda del banc solitàri,
hi reposa un llibre obert.
El vent, impacient cerca la
seva història…

Passegen per estores de
tardor…
a l’aixoplug d’un arbre vell,
els enamorats, s’abracen,
es pronuncien paraules
d’amor,
el bes de la tarda, despulla
lletres al vent.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El desert

0

Publicat el 21 de novembre de 2012

Camino per un desert
que clama a la llum,
travesso el camí de la
solitud,sense abandonar
l’esperança del retrovament.

A cada pas, l’aire dens
m’enforteix la pell,
delicadament arrenglera
la sorra fina i bifurca el camí,
modelant la duna.

Més enllà del miratge,
on s’acaba l’horitzó llunyà,
visualitzo un oassis de llum,
que m’encen els ulls.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’arbre

0

Publicat el 19 de novembre de 2012

Abraça’l, sent com fluctua
amb tu, desde les branques
més altes fins les arrels que
jeuen sota la terra.
Impregna’t de l’aroma de resina,
sent la seva ànima antiga,
recolça el teu cos en l’escorça
del temps…
Abraça’l, sent com traspua en
serenor, com acull i acompanya
i mostra un camí,
Abraça’l, i sent com et conecta
amb el món interior.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Melodies d’aigua

0

Publicat el 18 de novembre de 2012

Plou…i la nit et refreda l’alè,
la música corprèn les hores,
surts de l’academia amb les
mans plenes de sons,

plou…i a l’oide la melodia que
no pots deixar d’escoltar…
acompasses el so que desprenen
les gotes al caure damunt l’asfalt,

L’aigua t’empapa els cabells,
i es vessen rieols com llàgrimes
per la pell, acceleres el pas,
descalça, sentint com l’aigua et
banya els peus,

plou…i la melodia de l’aigua
s’impregna dins la pell.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dins la mar

0

Publicat el 18 de novembre de 2012

L’aire allisa la sorra de la platja,
els peus s’ensorren dins el tacte fi,
tèbi de la tarda.
La mar bressola cançons d’abans…
melodies que despullen el temps
i omplen de llàgrimes els ulls.
Els meus llavis de sal et besen,
és un bes de tendresa que convoca
emocions i dolcifica la mirada.
L’aire ha pentinat la sorra de la platja,
i tu i jo, de la mà del silenci, caminem,
sentint l’aigua als peus, descobrint
noves melodies que reviuen dins la mar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Hores buides

0

Publicat el 16 de novembre de 2012

T’he esperat asseguda
a la Gran Vía, amb els
records trespuant-me
la pell,
la tarda m’ha reclòs en
el seu silenci…
i la mirada s’ha perdut
en l’aroma de les hores
buides, en el no-res.

He tornat a reviure aquells
silencis tan teus,
als que m’havia avesat
i que marcaven el nostre
distançament.

I ara et percebo més lluny
que mai, pensativa,
amb el clar convençiment
de que no tornaràs,
amb l’enyor d’àntics records,
que em solidifiquen la pell

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Suspirs al mirall

0

Publicat el 14 de novembre de 2012

Suspirs en front del
mirall…
la nit projecta el silenci
i pentina el somni,
la veu de la melangia
perdura dins uns ulls
cansats.

Més enllà del rostre,
s’enceta el debat entre
la veu i el mirall.

Ombres que enalteixen
els records,
anhels que dispersen
la llum sobre cortines
d’un passat…

Suspirs en front del
mirall…
un gèlid capvespre
d’hivern

Publicat dins de Somnis i desitjos | Deixa un comentari

Vora el blau

0

Publicat el 9 de novembre de 2012

Plàcides hores vora el blau…
i l’alè fred que conjuga les
paraules amb el vent.,
el ressò de la veu hiverna
dins del mar,
i cerco una melodia que
templi l’enyorança que em
presiona el pit.
El retorn de les hores càlides
d’estiu…
L’hivern es perllonga, i la veu
enmudeix.
Quan les onades trenquin
el silenci…el ressò de la veu
emergirà del mar, i tornaran
les plàcides hores vora el blau

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari

Boira

0

Publicat el 6 de novembre de 2012

Escolto les meves
passes a través del
camí on hi reviuen
els records…
la veu de l’aire s’ha
adormit, sota la capa
gris que embolica
la nit,
l’hivern ja és aquí…
de la mà del fred,
i ens copsa la pell,
i ens recolza a la llar.
Cremen branques
d’aromes plàcids,
sota gúspires de foc.
el plany de la boira
dissol la cortina de fum,
i s’allunya…sota un cel
que clama en enyorança

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

cercles d’aigua

0

Publicat el 6 de novembre de 2012

El vent remou
l’aigua i encercle
el rostre,
i es precipiten
finíssimes gotes
sobre la pell
trèmula,

La tarda gris
modula el silenci…
i visiona sinuoses
corbes,
que juguen en la
fondària d’uns
ulls opacs

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Esculpir

0

Publicat el 4 de novembre de 2012

Diposites el teu cos nu,
intàcte, dins el solc de
la pedra,
s’arrengleren dibuixos
d’enigmes que no han
estat resolts…,
les esquerdes s’omplen
de pell, i tu t’adorms,
perpetuant el silenci.
Esculpint el cos, fins
convertir-lo en pedra.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Pippi Langstrump

0

Publicat el 3 de novembre de 2012

Vivíes envoltada d’animals…
per a tu cada dia era una nova
aventura que compartíes amb
els teus amics, en Tomi i l’Anika.
Els més grans vèien en tu,
a una nena impulsiva, inquieta
i entremeliada, en canvi per els
més petits resultaves ser,
simpàtica, curiosa, intrèpida
i molt valenta,
et caracteritzaven les trenes
pèl-roges que subjectaves amb
molta gràcia,
les pigues et cobrien el rostre,
les mitges esparrecades i les
botes sense cordons, feien de
tu una nena ben singular.
Vivíes al teu aire…
sense ordre ni concert,
fet inquietant per als grans,
doncs podíes arribar a ser una
mala influència per als seus fills
més assenyats.
Esperaves la llibertat del teu pare,
un vell pirata que vivia empresonat.
Així ens convocaves les tardes del
dissabte, asseguts davant del
televisor, esperant amb ànsia,
les noves aventures que revivíem
en els nostres jocs d’infant.

Publicat dins de Films i pelicules | Deixa un comentari