Neu
les primeres volves de
neu, enfarínen el bosc,
gelen la terra,
estríen l’escorça.
He caminat a través
de la densa boira…
per l’estora d’un temps
llunyà,
veient com els rostres,
es difuminàven en la
cortina d’un hivern que
ja no em pertany.
He sentit com la neu
albergaba en el silenci
i calmava els neguits,
Rera el pas del record,
el cruixir de la neu,
ha envaït el silenci.