Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Esquitx de llum

0
Publicat el 30 de setembre de 2013
Un esquitx de llum travessa el mirall,
neda sobre les aigües del pantà…
La tarda es torna dòcil i senzilla,
impregnada de silencis i remors 
per descriure.
Sento el tacte de la brisa fregant la pell.
Els petons banyats de Sol.
La veu de l’aire que descriu la bellesa
que ens envolta.
Un esquitx de llum travessa el mirall,
i els meus ulls queden reflectits,
en les aigües del pantà.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tardes rogenques

0
Publicat el 30 de setembre de 2013
Sota un esclat de llum,
es fa rogenca la tarda.

El vent s’esllavissa 
per entre els árbres,
desfent el silenci.

He vist el cel pintant-se
amb els colors de la terra.

Taronges, ocres i vermells,
formen sinfoníes de colors,

el dibuix càlid de la tarda,
restaura sons oblidats.

El paisatge es reflexa
en el mirall de l’aigua…

i s’acoblen tots els sons…
al compàs de la tarda.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

S’enfonsa el Sol

0
Publicat el 28 de setembre de 2013

S’enfonsa el Sol,
navega sobre aigües 
plàcides, fins arribar
a l’horitzó llunyà.
No té pressa en marxar,
si no fos pel bressolar 
contínu…
que li ofereix el mar.
S’enfonsa el sol,
en el llindar de la tarda,
i les hores de llum,
cedeixen a la foscor.
S’enfosa el sol,
i es fa present la tardor

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’Ampolla

0
Publicat el 27 de setembre de 2013
l’Ampolla vessa essències
de mar, a trenc d’alba, 
surten amb les barques, 
els pescadors,
llops de pell bruna s’endinsen
a la mar, fortalesa, sacrifici
i destresa van de la mà.
El moviment contínu de la mar, 
esclata sobre la barca,
revifant les onades.
A la tarda aminora la llum,
tornen les barques a port,
carregades de peix i sal.
S’escolta el crit de la gavina, 
sobre el silenci del mar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Font de Prades

0
Publicat el 24 de setembre de 2013

Brolla l’aigua, fresca,
de la font de Prades.

De forma arrodonida,
com el glóbus terràqui,
i de pedra mil.lenària.

La font,
és el reclam de la plaça,
el calmant de la sed,
el deleit de les mirades.

Quatre aixetes de coure,
l’envolten,
com a símbol dels quatre 
punts cardinals, indicant
la posició de la terra.

No hi ha estació de l’any
que no deixi de brollar… 
primavera, estiu, tardor
i hivern, la font, brolla 
constant. 

Daigua nítida i clara,
s’omple la font de Prades

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un viatge cap a l’interior

0
Publicat el 24 de setembre de 2013
Ràrament iniciem un viatge
cap a l’interior,
ja sigui per desconeixença
o per por, o pel simple fet 
de no haver creat l’hàbit.
Viatjar cap a l’interior 
no resulta gens senzill,
sotmesos a les costums 
de la vida qüotidiana, 
a les normes imposades, 
a la rutina implacable,
tot plegat es va traduint,
en un retrocés del viatge 
cap a l’interior.
I el temps, no té espera,
i tard o d’hora,
sentirem la necessitat
d’iniciar-lo…
Un viatge cap a l’interior
del nostre ser.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Aroma de tardor

0
Publicat el 23 de setembre de 2013
La llum esdevé tènue
en aquestes hores..
s’escurça el dia…
i la tarda abriga silencis.

La quitxalla abandona
els jocs de platja,
de sorra i de mar.

L’aroma de la tardor,
inicia la seva estada.

I aviat cercarem
l’escalfor a les mans,
vora el foc, a l’aixoplug 
d’una bona brasa,

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Racó blau

0
Publicat el 21 de setembre de 2013
Hi ha racons que guarden
el misteri d’una història,

el silenci d’una veu 
que ressona dins el mar.

Racons on hi perduren
les mirades del passat,

al repòs de la pedra sòlida,
que ha anat pulint el mar,

Hi ha antigues escletxes,
per on hi aboca la llum solar,

i un finestral obert
a la bellesa d’un mar blau.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Camí de lluna

0
Publicat el 20 de setembre de 2013

Tot sol en el camí,
només la lluna m’acompanya,
només la nit,
podria adormir-me 
sota un silenci estremidor,
sota la mirada encissadora
d’una lluna que no deixa
d’observar…
Camino…sense aclucar els ulls,
sense saber quin serà el destí,
guiada per la llum d’una lluna,
que em vetlla de nit.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Avui la nit

0
Publicat el 19 de setembre de 2013
Avui la nit em regalarà
un somni,
somiaré amb uns llavis
que lentament em besaran.
Només la lluna coneixerà
el somni, i entendrà el desig.

Avui la nit es farà còmplice
del deleit de besar-nos,
còmplice d’una pell
que s’estremeix en carícies
noves.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Intervals de temps

0
Publicat el 17 de setembre de 2013

A estones, he sentit
la llunyania d’una época
que em va pertànyer…
A la recerca dels records,
he tornat a reviure
aquells moments 
que ja formen part
d’un temps passat.
Intenses vivències,
que van resultar
efímeres en el temps,
per un moment,
m’ha semblat percebre
la sensació de quan
despertes d’un somni,
aquell instant en el qual,
la realitat i la ficció,
queden atrapades 
en el interval d’un temps

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Aroma

0
Publicat el 15 de setembre de 2013
La nit em regala un perfum,
l’aroma dolç d’un somni
que guardo tímidament,
entre llençols de seda blanca.

La nit em regala una carícia,
el silenci d’uns ulls que parlen
quan els mots callen.

La nit em regala un calfred, 
la carícia d’unes mans,
la tebiesa del tacte sobre la pell.
La nit em regala el teu perfum

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Instantànies

0
Publicat el 13 de setembre de 2013
A càmera lenta, 
la ment captura imatges,
instantànies que perduren
en el pensament.

La matinada és el vers
que em desperta,
el raig de sol que travessa 
el núvol,
i projecta la llum sobre el far.

En aquestes hores de quietud,
em sé presa per sentiments
que vull plasmar sobre el full 
de paper,

instantànies a càmera lenta,
com lectures que componen
el vers

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La dansa del mar

0
Publicat el 12 de setembre de 2013
La dansa del mar,
esdevé el coixí 
on hi aboco el somni…
l’onada,
esdevé el ressò
d’una melodia
dins el pit.
És l’esquitx de sal,
el record d’un temps 
de placidesa.
La dansa del mar,
se’m presenta
com un llençol de seda,
on hi reposa el somni.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Catalunya vibra

0
Publicat el 11 de setembre de 2013
Catalunya vibra…!
el sentiment del poble català
unit per una sola veu,
la veu senzilla i ferma
d’un poble que demana
poder decidir…
decidir pel bé d’un país
amb llengua pròpia,
amb cultura pròpia,
Catalunya víbra…!
i com a catalana que sóc,
em sento molt a prop
d’aquest sentiment,
molt a prop de les mans
que creen vincles d’unió,
d’un poble i la seva gent

Bona diada Catalunya!

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari