Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Publicat el 11 de maig de 2013

Volar

Somiava que volava,
sense ales,
sense bec,
el mes cos s’alçava.

Fluia amb el vent,
em desplaçava fàcilment
per qualsevol indret.

Respirava l’alè de llibertat.

Em sentia fràgil,
i al mateix temps
m’envaia una gran fortalesa,
tota jo entrava en contacte
amb la natura,
i aquell aire era tant pur
i net..

De sobte vaig començar
a descendre…
amb el dubte de saber 
si tocaria de nou el terra.

I així va ser,
vaig arribar a una platja,
sobre una roca
on plàcidament,
vaig contemplar el mar….                       
               

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent