Suspirs en front del
mirall…
la nit projecta el silenci
i pentina el somni,
la veu de la melangia
perdura dins uns ulls
cansats.
Més enllà del rostre,
s’enceta el debat entre
la veu i el mirall.
Ombres que enalteixen
els records,
anhels que dispersen
la llum sobre cortines
d’un passat…
Suspirs en front del
mirall…
un gèlid capvespre
d’hivern
L’horitzó esclata en colors,
vessa el magma als teus ulls,
i ressegueix el contorn dels teus
llavis.
Pinzellades d’ocres obren solcs
de llum.
L’aire condensa les hores i esgota
la flama, i es fa tèbia la matinada.
La veu transgressora del pensament.
S’atenua la llum i els minuts
no deixen d’avançar…
i saps que has de marxar,
i te’n vas amb la certesa de
saber, que aquell moment ha
estat vostre i de ningú més.
No he sabut qui eres,
el món del somni
s’interpreta inquietant,
talment un rostre bell,
amb una mirada intensa,
i un posat tranquilitzador
s’apropa a mi…
en somnis, et beso els llavis.
et desplaces pel món oníric dels somnis.
Ara formes part de la terra, descanses
sobre el seu sòl.
Has alçat la vista cap amunt, una llum
intensa ha traspassat el llindar dels teus
somnis, un símbol en forma d’espiral
guia el teu camí, i tu t’hi abraces, sentint
com l’ànima es deposita en el tronc d’un
árbre, els teus braços s’enlairen en forma
de branca i s’abracen a la nova vida.
divergint en un mateix espai,
i es va perfilant l’horitzó, llunyà.
aquells que jo ja he viscut,
i que sé, no tornaran…
el meu tren ja va passar
fa temps…i jo ni tan sols el
vaig veure marxar.
En aquella época em deixava
dur per les circumstàncies del
moment, caminant per un camí,
sense encert.
Si ara pogués triar de nou,
creativitat, aquell que antany,
per desconeixença o per por,
no vaig saber triar.
Estesa, sota un cel de llum,
fixant els meus ulls al seu brill,
la pluja d’estels captura el
moviment de les parpelles
i els ulls no gosen dormir.
i jo m’endinso en el món eteri,
efimer de la nit…
desitjos lluminosos vetllen els
somnis de nit.
La lluentor del matí et sorprèn.
Cerques l’escalfor del raig de sol.
T’he vist al jardí, suspesa en l’aire,
equilibrant les teves ales amb el vent,
deixant que jo et veiés,
m’ha semblat que tu també em miraves,
i les ales no paraven de dansar…
miralls de llum t’envolten…
Girant sobre tu mateixa he vist els teus ulls inquietants…
no he gosat apropar-me més,
t’he observat des d’una certa distància.
Missatgera de bones noves… ara t’allunyes,
Potser la lluentor del matí et guií cap a d’altres
destins
Nits d’estiu sota les estrelles,
bon vi i bones converses…
sopars d’amics a la fresca,
intercanviem opinions,
comentem anècdotes,
ens deixem anar…
ens mostrem tal com som.
Nits de complicitat sota les estrelles.
la flama va cremant les hores,
embolica de sinceritat la conversa,
per un moment…
sembla que s’atura el temps.
Nits de somni sota les estrelles.
poc a poc minva la paraula…
les parpelles s’apaguen, la flama
es consumeix, la son cerca el cos
mig adormit..
arriba l’hora del comiat,
deixem que les estrelles…
ens capturin els somnis de nit.
Aboques el perfum,
finíssimes gotes circulen
damunt la vena del canell,
t’arriben flaires subtils,
aromàtics, encisadors,
rierols d’aromes plaents
lliscant per la pell, fluint,
nodrint els cinc sentits.
La nit de sàndal i bambú
embolica els teus somnis
nocturns,
i tu t’adorms enmig dels
seus aromes.
La matinada de lavanda i
romaní, desperta novament
els teus sentits.
Malgrat la distància temporal que
ens allunya, t’he vist créixer, Sílvia.
Hem estat com germana i cosina
al temps,
compartint jocs d’infantesa,
confidències d’adolescent.
Recordo els estius de la Costa
Daurada, aquells dies d’inacabada
llum, de sol i platja, de pell bruna
i d’hores intemporals.
Les nits estiuenques de Festa Major,
la calidesa de l’ambient, la música
que ens pertanyia i emplenava
els nostres dies.
I no puc evitar sentir el pessic de
l’enyorança, tot sabent que les
agulles del temps no s’aturen i
ens condueixen a cercar nous camins.
I m’adono d aquella nena rossa que acaronava
moments.
Ara, és la dona que decideix emprendre un nou
viarany amb l’home que estima, l’Antonio.
Avui és un gran dia cosina!
La joia de l’amor ha capturat dos cors.
Forjant la vostra unió, us ha ofert el preciat tresor,
i us hi heu abocat de ple!
sense reserves, lliurant-vos per complet
a l’amor incondicional, al respecte i a l’entrega mútua.
Ara, és hora de traçar el nou camí,
de la mà de la complicitat,
dissenyant nous renglons de vida,
combinant amb encert ingredients substancials
de sinceritat, de tolerància i d’amistat,
avançant en experiència, mimant el preciat tresor.
El pas del temps teixirà noves vivències.
Creixent conjuntament amb elles, us adonareu
que la vostra ha estat una decisió encertada,
i que res, ni ningú, podrà desfer allò que vosaltres
anireu construint serenament.