Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Endevinant pensaments

0
Publicat el 28 de febrer de 2013
M’agrada mirar-te…
jugar a endevinar el que penses,
captar un somriure que s’escapa
intencionadament…
Escoltar-te parlar mentre abrigues
els meus silencis….
Percebre la calidesa d’un gest
que embolica el nostre temps.
M’agrada saber-te…
poder compartir emocions,
estrenar diàlegs, comunicar-me
obertament amb tu, sense trabes
ni artificis…entendre’t.
Voldria robar-li més hores al temps..
i seguir mirant-te, mentre plegats
endevinem pensaments….

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Flames

0
Publicat el 26 de febrer de 2013
He recordat aquella nit d’hivern…
quan el fred ens arrupia el cos  
i copsava la pell…
caminàvem damunt l’estora
blanca d’un temps que havíem
fet nostre…
un polsim d’il.lusions enllaçava
les mans.
La cabana de fusta ens esperava,
vella i solitària…enmig d’una vall.
Vas encendre un foc, davant d’uns
ulls que s’abocaven al desig…
inmersos en somnis i carícies
noves…fluctuant…com flames
enceses de plaer

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Bany de lluna

0
Publicat el 25 de febrer de 2013
M’he banyat dins un mar
encès de llum,
mentre les onades
acceleraven el seu moviment…

he vist un grup de núvols,
apropant-se i fent-te ombra,
i tu, al recer del silenci nocturn,
apartant la foscor…

M’he banyat en el mar
dels somnis,
impregnant-me de la teva llum.


Un bany de lluna…una nit d’estiu

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Silencis

0
Publicat el 24 de febrer de 2013
S’ha fet el silenci…

dins l’espai del buit,
he vist com els teus
ulls em parlaven…

no ens calia pronunciar
cap mot,

la fusió de les mirades,
s’omplia de sons
que enllaçaven el desig

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El so de la veu

0
Publicat el 24 de febrer de 2013
Hi ha veus que
capturen silencis…
i càlidament,
corprenen amb el
seu so.
Veus que provenen
d’un mar transparent
obert en paraules.
Veus que s’extenen
en boscos diàfans…
i ressonen per entre
la frondositat dels
árbres.

Hi ha la teva veu,
càlida…i complaent,
atenuant el silenci…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dolça mel

0
Publicat el 22 de febrer de 2013

Es vessa la mel
als llavis…

al deleit d’un tacte
fi i avellutat,

rellisca dolçament
per la boca…

s’instaura el sentit
del gust,

la calidesa d’un aroma

el bàlsam d’un temps
que es desfà a la boca

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sento

3
Publicat el 21 de febrer de 2013

Percebo… 
els teus silencis.
Veig els llavis
que s’apropen,
i sento el pàlpit
de la respiració
contenint les hores.
A l’esclat del mar,
em beses,
l’onada blava
ens forja la passió.
M’estremeix el tacte
de les teves mans, 
el so de la veu
a cau d’orella…

Sento un calfred
que em recorre
tot el cos 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els boleros

0
Publicat el 19 de febrer de 2013
Escolto a la radio melodies
d’Antonio Machin i los Panchos,
els boleros que tu pare,
sovint escoltaves.
El meu petit món en sabia poc
del seu significat, ara ho comprenc…
la teva ànima romàntica despertava
a través de la seva música…
Et recordo conduint, i al casset
del cotxe una cançó de Machin.
He vist novament el teu rostre
a través del mirall del temps…

descobrint com assabories la vida,
glop a glop fins el final,
a pesar del poc temps que vas
romandre amb nosaltres,
em quedo amb aquest bon
pensament.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Horitzó llunyà

2
Publicat el 17 de febrer de 2013

Volo sobre un mar
de calidesa…
els núvols sostenen
els meus somnis,
l’horitzó llunyà
els recull.

Escolto la veu d’una
mar que m’agombola,
i em retorna les hores
de plenitud.

Conclou l’encís de la tarda,
Sobre el mar…
somnis d’infinits colors,
travessen el tunel del temps

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Càlida Àfrica

0
Publicat el 14 de febrer de 2013

M’he deixat portar per la llum
captivant d’Àfrica…
divagant entre somnis i llençols
de seda…he vist la teva imatge,
desconcertant…
He recordat la nostra conversa,
sota la llum d’una lluna delirant,
i tu exposant d’una forma
senzilla i planera..
així era el teu món,
sense complicacions, bohemi
i lliure…


Per un moment vaig creure
que podria entendre’t i deixar
que el nostre amor fos lliure
com ho eres tu.
Passàvem hores conversant
sota les estrelles d’un cel 
que ens havia unit…
el nostre era un amor efímer
e intens,
nascut a una càlida África.
.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’encís del cel

1
Publicat el 12 de febrer de 2013
S’esgota el temps…
amb apenes un suspir,
i tu restes molt a prop,
i em segueixes sorprenent
amb la més amplia gamma
de colors.
T’he vist quan el sol
t’enlluerna, i tu li regales l’or
de la tarda, expectant.
He resseguit el blau d’ensomni
i el malva encissador…
m’he deixat inspirar per un cel
rogenc mentre escrivia…

Cada dia que desperto,
m’ofereixes l’encís d’un cel
que mai s’esgota.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cel d’or

0
Publicat el 11 de febrer de 2013

He vist un cel d’or,
un esquitx de llum
rere un núvol tímid.

Un cel de plenitud.


He sentit la calidesa
d’un sol, que sortia
per l’efimera escletxa
del temps…

He vist els meus ulls
adormits…obrint-se
entre tanta llum…..

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Al bosc

0
Publicat el 10 de febrer de 2013

Si hagués nascut
al bosc…
coneixeria els designis
del vent…
entendria el missatge
de les fulles…
percebria la saviesa
dels árbres…
asseguda a l’escorça
d’un temps…
que m’hauria ofert
la natura en estat pur.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dibuixa’m

0
Publicat el 8 de febrer de 2013

Dibuix’am
quan l’enyorança
vingui a mi.

Ressegueix
el contorn
d’uns llavis
que proclamen
el desig…

Observa’m
en la penombra
de la nit,
descobreix el traç
de la melangia
que habita en mi.

Pinta la nuesa
en els meus ulls,
la calidesa a les mans,
la fragilitat a la pell…
estremeix el meu cos
al deleit d’un pinzell
que em dibuixa nua.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sóc el que sento

0
Publicat el 5 de febrer de 2013

Sóc el que sento,
la meva vida fluctúa
a través del sentiment.

Puc sentir com la llàgrima
es desplaça damunt la pell
i em besa els llavis…
i el tast de la sal..
acaronant ferides.

Sento el caliu d’una bona
amistat com una carícia
per l’ànima..
i la plàcida sensació
de saber-me acompanyada.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari