Amb els cinc sentits

he vist un grup de núvols,
apropant-se i fent-te ombra,
i tu, al recer del silenci nocturn,
apartant la foscor…

M’he banyat en el mar
dels somnis,
impregnant-me de la teva llum.

Un bany de lluna…una nit d’estiu

dins l’espai del buit,
he vist com els teus
ulls em parlaven…

no ens calia pronunciar
cap mot,

la fusió de les mirades,
s’omplia de sons
que enllaçaven el desig

s’instaura el sentit
del gust,

el bàlsam d’un temps
que es desfà a la boca

Per un moment vaig creure
que podria entendre’t i deixar
que el nostre amor fos lliure
com ho eres tu.
Passàvem hores conversant
sota les estrelles d’un cel 
que ens havia unit…
el nostre era un amor efímer
e intens,
nascut a una càlida África.
.

Un cel de plenitud.

Si hagués nascut
al bosc…
coneixeria els designis
del vent…
entendria el missatge
de les fulles…
percebria la saviesa
dels árbres…
asseguda a l’escorça
d’un temps…
que m’hauria ofert
la natura en estat pur.

Ressegueix
el contorn
d’uns llavis
que proclamen
el desig…

Observa’m
en la penombra
de la nit,
descobreix el traç
de la melangia
que habita en mi.

Pinta la nuesa
en els meus ulls,
la calidesa a les mans,
la fragilitat a la pell…
estremeix el meu cos
al deleit d’un pinzell
que em dibuixa nua.

Puc sentir com la llàgrima
es desplaça damunt la pell
i em besa els llavis…
i el tast de la sal..
acaronant ferides.

Sento el caliu d’una bona
amistat com una carícia
per l’ànima..
i la plàcida sensació
de saber-me acompanyada.