I encens somnis,
i corprens mirades…
Em deleita la teva
forma,
el traç tan ben definit,
i la llum incesant…
que no deixo de mirar…
Et desitjo
com ho fa la nit,
i prenc part de la teva
essència en un instant
d’inspiració
En la foscor de la nit, el buit.
Et subjectes a la
foscor i aminores
el buit,
projectant la llum.
Tu, l’esfera del desig,
complaent i encissadora,
lliurant-te al somni
nocturn, captivant-lo.
La nit t’acarona fins
l’albada.
Em fascinen les bruixes,
dones sàvies que habiten
els boscos,
allunyades del món banal,
elaboren pocions amb
herbes que aconsegueixen
en llocs recòndits de difícil
accés.
Coneixedores de símbols
i missatges que envia la
natura, alidades de la
Lluna.
Dones que van ser objecte
de persecució en l’època
medieval, torturades i
aniquilades fins acabar
amb els seus dies, i tot
per proclamar un tipus
de vida que no convenia,
i resultava perillosa a
aquells que pretenien
tenir el control.
La platja solitària acull els meus peus,
vaig deixant les empremtes a la sorra,
l’ona d’escuma blanca esborra les petjades,
sense deixar rastre segueixo la llum de la
Lluna, inabastable,captivadora,
la seva màgia fa que per un instant desitgi
ser d’ella, la nit cautelosa observa el meu
desig, no deixarà que m’hi apropi,
no la compartirà amb mi.
L’horitzó cavalca, s’apropa a la platja
i s’endú la foscor,
ella s’adorm en braços del seu amant,
el meu desig ja no té cap sentit,
s’allunyen plegats, Lluna i nit.