Amb els cinc sentits

pensaments poètics

La veu de l’intuició

0
Publicat el 29 d'agost de 2012
Vivia com vivim la majoria dels mortals,
amb patrons de conducta que hem
anat aprenent al llarg dels anys,
seguin les pautes establertes d’una
societat que se’ns presenta com a
justa i coherent.
Tanmateix, la sol.litud cenyia els
seus dies i sentia la necessitat de
sortir-ne, d’abstreure’s e indagar
en el món desconegut de l’intuició.
Sabia que no era fàcil,
l’inconscient guiaria els seus passos
i li lliuraria la capacitat de la percepció.

Així doncs, es va deixar dur per la
sutilesa de les sensacions,
apartant el prejudici i sabent observar,  
de la mà de l’experiència que havia
acumulat el seu cervell, va escoltar
el seu cos,  detenint el  moviment,
sentint més que pensant,
percebent la veu de l’intuició.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un record de tendresa

0
Publicat el 24 d'agost de 2012
T’he trobat quan menys ho esperava!
al veure’t , un lleu nerviosisme ha envait la meva pell, conversant amb tu, ha aminorat  la lleu sensació.
La quietud de la nit no ha aconseguit adormir-me,
i m’he perdut en aquells records d’estiu,
que francament,
havia oblidat, tots  sabem que
 la ment no descansa, i cerca
i troba, i poc a poc el calaix
on hi guardo els records
s’ha anat
obrint, i m’ha semblat tornar-ho a sentir tot…
el primer petó, les primeres
sensacions,
tot allò que era nou per a mi
i que emplenava
els meus dies de tendresa.
Finalment, el record ha cedit a la son…
i m’he adormit,
entre somnis i pensaments…
sabent que
et vaig estimar.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tu i el Mar

0
Publicat el 8 d'agost de 2012
T’he pensat mentre la sigilosa brisa
de la nit, acaronava imatges,
pensaments inverosimils han sorgit de la imaginació, envaïnt l’espai nocturn,
les parpelles tremoloses, han cedit a
la son, i m’he adormit sentint el tacte
fi dels llençols.

T’he vist molt a prop del mar, navegant damunt l’esclat de les ones, veient com l’esquitx de sal et fregava la pell i la blavor inundava els teus ulls.

La claror de la matinada m’ha despertat del meu son,
hi he sentit enyorança al recordar…
la tebiesa de la teva pell, igual que la mar, inundant
tot el meu cos. 

Publicat dins de El MAR | Deixa un comentari

La llum de la nit

2
Publicat el 5 d'agost de 2012
La quietud de la nit et bressola.
Blanca, rodona i plena de llum,
encens els pensaments terrenals
i els dessitjos més desconcertants.
Alguns et miren cercant respostes,
d’altres romanen en silenci,
contemplant amb temprança la teva
silueta, mentre tu vas vetllant els
somnis nocturs d’estiu.
La nit segueix bressolant el teu cos
fins aconseguir adormir-te…
i en arribar la matinada, disperses
la teva llum i et fons en la claror
del nou dia.