Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Amb els cinc sentits

0
Publicat el 23 de juny de 2013
Editat llibre de poemes

“AMB ELS CINC SENTITS”

Des de molt joveneta,
he sentit la necessitat
d’expressar-me a través
de la paraula,
per a mi és una satisfacció
poder-ho compartir
amb els lectors, i fer-los
arribar tot un ventall
de sensacions, 
que esdevinguin sentiments.           

         

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un petó

2
Publicat el 22 de juny de 2013
Suaument la caricia
frega la pell, 
sento el tacte càlid 
de les teves mans…
els dits enllaçant silencis.

Abandono el pensament
i em concentro en el gest. 

Retinc la teva mirada
en els meus ulls
desitjant que no s’esgoti
aquest moment,

Sento la tremolor 
dels teus llavis, 
cercant la dolçor d’un petó  

       
                 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

L’albada als ulls

0
Publicat el 20 de juny de 2013
Quanta llum albergant
una mirada…

Quanta templança i misteri
contingut…

Són els  teus ulls miratges
d’un desert que clama la llum,
o són horitzons d’un capvespre
ben definit….

L’albada està als teus ulls

     

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Al somiar

0
Publicat el 19 de juny de 2013
És la nit un interval
entre el somni i la realitat?
la foscor desvetlla el somni,
respirem del silenci,
ens adormim sobre el coixí
d’un temps
efímer, tènue
i òpac.

Sabem que tard o d’hora
despertarem…
immersos en divagacions, 
la consciència tornarà
al seu estat,             
i ens quedarà el record
del somni,
la percepció d’haver estat 
unes hores deambulant
per algun racó de la ment,
que no coneixem.     
      
             

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El castell

0
Publicat el 18 de juny de 2013
Aspra és la pedra
mil.lenària 
que li dona
forma al castell.

per les esquerdes
s’hi cola
la llum,
il.luminant l’estança.

No hi ha racó
que no guardi
una batalla,
un encontre, un pacte.

El ressò de les veus
passades…

travessen la muralla.
S’inclina la lluna
pel finestral òpac,

dòcil i vehement, 
cerca les històries
que un dia
van formar
part del castell.        

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

En tota llum

0
Publicat el 16 de juny de 2013

En tota llum,
hi ha
continguda 
una ombra,

en tot crit, un silenci.
en tota vida, una mort.
Oposats l’un de l’altre,
confluint… 
Quan sentis a prop
l’ombra,
mira de no trobar-te
closa en pensaments
innecessàris…   
Així la llum podrà
travessar la foscor,
i endur-se l’ombra.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cor tancat

0
Publicat el 15 de juny de 2013
I em vas dir:
tinc el cor tancat,
i jo et vaig respondre;
què en faràs d’un cor
tancat?
Obre’l…
no l’empresonis, 
deixa’l que respiri,
que alliberi emocions…  
que s’esplain els seus
batecs…

Que la música del cor
no deixi mai de sonar,
encès com una flama,
entregat al pàlpit 
de les emocions…        

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Tocs de cacau

0
Publicat el 14 de juny de 2013
Polsims de cacau
sobre sucre glas…

Pinzellades de xocolata
farcint la massa.

Aromes amargs 
al delit del paladar…

Tocs de cacau banyant 
el sentit del gust..

Instaurant el plaer
dins
la boca…

despertant els cinc sentits   

    

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llum i ombra

0
Publicat el 13 de juny de 2013
Tèrbol és l’ambient,
la nit sucumbeix a la boira,
en la foscor es perceben
més fàcilment els sorolls..
els esglais, la llum i l’ombra.  
Sento els batecs que provenen
del bosc, 
veig la silueta d’ arbres
mil.lenàris inclinant el cos…
projectant ombres insòlites
que descansen damunt la terra. 
En la llunyania diviso l’alè
misteriós que envolta el castell…
La lluna no deixa de mirar,  
i dissolt la boira…

camino sobre una estora  
que aplega llum i ombra

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Miralls

0
Publicat el 9 de juny de 2013
Vessa l’aigua damunt
la terra…cristal.lina 

allisa contorns,

crea solcs,
dona forma al mirall
 
El cel es fon dins la claror
de l’aigua…  

i es fusiona amb el mirall.    
      

   

  

         

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Descalça

1
Publicat el 8 de juny de 2013
Camino descalça…
sobre la sorra tèbia
que acull els meus peus

A cada pas, 
cerco l’alè d’un record,
el batec d’una vivença,
el ressò d’una veu…
que acompanyi aquest
caminar…
Les petjades formen
solcs d’aigua salada
on s’hi reflexa la llum. 
Visualitzó un horitzó
que estria el color…
i s’allunya al bressol
d’un capvespre
que clama al silenci  

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dimensió

0
Publicat el 7 de juny de 2013

L’univers desplega el color,

l’infinit en perfecte armonia,
contenint tota materia,

abstractes són les seves formes,
il.limitades, etèries…infinites,

No hi ha res que contingui
tanta dimensió,

res que defineixi tanta expressió,

tot està contingut i alhora,
és un fluir constant de materia…       

  
        

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Viu al bosc

0
Publicat el 7 de juny de 2013
Viu al bosc,
com una criatura més…
foma part de tot el misteri
que en ell hi habita.
De nit desplega les ales
i es deixa portar pel vent
nocturn, 
i vola… fins l’horitzó!
L’albada acudeix puntualment
al seu encontre, i ella s’adorm,
sentint l’escalfor del sol,
que lentament li plega les ales.  
La fada coneix els designis
del bosc, les veus de la natura.
De nit pren banys de lluna,
i la llum il.lumina el seu cos.

     

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El mar em calma

0
Publicat el 5 de juny de 2013
És en el mar on hi trobo
la calma…

puc respirar del seu aroma

sense previ avís,
puc atansar-me al seu tacte
i banyar-me en aigua i sal. 

El mar calla i escolta…
i perceb els meus estats…

El mar abraça els silencis
i al mateix temps tempera
els neguits…

És en el mar on hi trobo 
la calma…
on hi vesso la llàgrima..
on m’hi sento com a casa. 
 
En el mar es dilueix el temps,
puc quedar-m’hi tant com vulgui,
sense pressa, sense límit, 
ell sempre hi és,
i acull la meva estança…

El mar em regala una melodia,
una paraula, un sentiment,

El mar em calma. 
               
   
                       

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari