Un somni estrany
0
Publicat el 22 de maig de 2012
Bressolen les onades,
el mar ens gronxa… trasllada
els nostres cossos, inerts…
lluny de la costa.
I arribem on s’acaba el blau,
ens sorpren un vaixell de fusta,
on hi veiem inscrits el teu,
i el meu nom.
Alço la vista i observo, perplexa,
com la mar ha canviat el seu estat,
solidificant les seves aigües,
convertint-se en roca blava.
Amb desencís i desconcert,
m’adono que ja no podem tornar
cap a la costa, aïllats rere el blau,
a l’aixoplug del vaixell de fusta,
on hi figuren, el teu, i el meu nom.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari