El vol de la gavina
Acompassa el moviment,
planeja damunt del mar,
onades blanques li esquitxen
la pell, enlairen el seu cos,
i ella es deixa portar,
per la suau brisa del vent.
Descansa sobre el tacte
esponjós dels núvols,
s’arrecera en la tebiesa de
la tarda, l’esclat de llum
en l’horitzó, apaivaga el
seu vol.