Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Desig

2
Publicat el 31 de gener de 2013
 

S’allunya la tarda
i el silenci destapa
el teus ulls…
he vist la seva silueta
reflexant-se en el gris
del cel..
jo voldria atançar-me
a la seva llum…
saber que em miren
i em desitgen,
i veure-hi el seu desig
en els meus ulls.



Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llum de lluna

0
Publicat el 29 de gener de 2013

La nit es vesteix de poesia,
de llum sense reserva…
sento el ressò de les notes
musicals que acompassen 
el vers. 
S’enceta el debat entre
la nit i la lluna,
es professen en mirades
encissadores que atenuen
la foscor.
La nit s’estremeix amb la lluna,
i s’adorm al bressol d’un somni
templat.

Publicat dins de La Lluna, les bruixes | Deixa un comentari

Marfil de nit

0
Publicat el 29 de gener de 2013
Tu ets el marfil
de la nit, l’enigma 
de la foscor.

I encens somnis,
i corprens mirades…

Em deleita la teva
forma,
el traç tan ben definit,
i la llum incesant…
que no deixo de mirar…

Et desitjo
com ho fa la nit,
i prenc part de la teva
essència en un instant
d’inspiració

 

Publicat dins de La Lluna, les bruixes | Deixa un comentari

Remor de mar

0
Publicat el 24 de gener de 2013
Brama el mar,
sota un cel que
convoca els meus
ulls a fondre’s
en els seus colors,

i es fonen…
encessos com flames
que allibera el vent.

Sento el lleu polsim
de la sorra sobre la pell
i l’aroma de la sal.

Reposa el mar,
sota un cel adormit,

la platja solitària,
acull el galop d’un cavall
que juga amb l’esquitx
de les ones…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La nena que vaig ser

0
Publicat el 22 de gener de 2013
He recordat aquella nena
que vaig ser…sensible, afable
i riallera, protagonista de la festa,
qualsevol cosa m’interessava més
que estudiar, els jocs amb les amigues,
les passejades per la Porxada, el ball, la musica…
les abraçades del pare al tornar d’escola,
les estones a la rebotiga…recordo com si fos ara
l’olor del sucre glas, la xocolata, les cremes…

la dolçor que es barrejava amb aquella
necessitat que jo tenia de sentir més
a prop la presència dels pares,
ara ho he comprès tot…el negoci familiar
els absorbia les hores.
Sovint recordo la presència dels avis,
els estius d’Arenys…
per a mi ells van ser una llum molt viva.
He recordat aquella nena que vaig ser,
alegre, carinyosa i assenyada…
la nena del gest nostàlgic que habita en mi

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El pierrot

0
Publicat el 17 de gener de 2013
Viu solitàri…el pierrot, 
rere una capa blanca,
encén els seus ulls
pintats,
s’emblanquina el rostre
per apropar-se a la lluna,
fràgil i enamorat…
s’adorm als seus peus,
sent el tacte de la solitud,
a través de la llàgrima
que li recòrre la pell.
Camina sobre una estora
de melangia…
perseguint un impossible,
captivat en veure el cel
d’estels…que la lluna
li envia.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Quan escric

2
Publicat el 14 de gener de 2013
Al recer del temps,
enllaço els dits al bolígraf,
i escric…

Els ulls travessen la capa
superficial, amb el deleit
de trobar-hi l’essència,
el mot adient que plasmarà
la història, i viurà dins el vers.

S’esplaia el món cognitiu,
es desvetlla l’emoció…
i emergeix com un salt
d’aigua, l’escriptura.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Qui sap si…

0
Publicat el 13 de gener de 2013

Qui sap si rere aquest cel
tapat hi reposen els teus ulls,
qui sap si sense jo saber-ho
m’has observat…
pensant-te, parlant-te,
dibuixant el teu rostre etèri,
entre paraules…

Qui sap si a pesar de no
ser-hi, hi ets…d’una forma
atemporal.

I jo et percebo en el tacte
del vent,
en la llum de les estrelles,
en la fisonomia de la lluna,
en el raig que escalfa.

I aquest desig tan dens..
em permet d’alguna manera
apropar-me a tu i saber-te.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un sentiment

0
Publicat el 12 de gener de 2013

El cel et mostra quelcom
més enllà del color…
la llum de l’horitzó
et desperta un sentiment.

Camines per la platja solitària,
sents el batec de les ones
colpejant el teu cor.

En la quietud del camí…
el moviment dels arbres,
i els aromes plàcids…
et fan percebre la vida
intrínseca que habita el
bosc.

Escrius tot el que veus
el que sents…
i en cada vers,
hi despulles un sentiment.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sensacions

2
Publicat el 12 de gener de 2013
M’agrada mirar-te,
esbrinar que diuen
els teus ulls…
percebre una sensació
que inexplicablement
brolla…sense saber
ben bé el perquè,
provocant un sentiment.
M’agrada expressar
el que sento, 
a través d’un gest
o una paraula….
involucrant-me amb
cada fibra de l’emoció

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Els meus ulls

0
Publicat el 10 de gener de 2013
Estimo aquests ulls
que s’obren
amb la llum del dia
i em mostren camins.

I els veig encesos
quan els toca la flama
de l’amor…

He vist la senzillesa
del seu esguard…
la pupil.la reflexada
en el blau del mar.

He sentit l’admiració
que em desperta un cel rogenc
que crema de tanta llum

He vist els meus ulls
amb el to de la melangia..
i els he vist plorar,
davant un mirall  d’enyorances

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

l’ombra de la flama

0
Publicat el 7 de gener de 2013
Tremola la flama…

l’aire projecte el reflex
d’una ombra,
el dibuix d’un contorn, 
la corvatura d’un cos.

s’instaura l’aroma de la cera

La nit espera pacientment,
en el llindar del somni…
s’esgoten les hores,

S’apaga la flama.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Nit de Reis

0
Publicat el 4 de gener de 2013
He mirat enrere…
amb l’inocència a les mans,
visualitzant la nit màgica
que alimenta els somnis.
He vist els ulls de la sorpresa,
la il.lusió que merma la son, 
el record d’una Nit màgica.
Des del balcó de ca l’àvia,
he vist els Reis passar,..
amb el fred a les galtes,
la bufanda al coll, i el fanalet
encès, ben aprop del cor.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari