Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Estrenem Any

0
Publicat el 31 de desembre de 2013
Vessa dins la copa
l’espurna del desig,
la nit desvetllada
ens regala el somni,
la festa, la llum,
els millors somriures…
Tots a una,
omplim el cabàs,
de somnis, desitjos,
esperances,
abracem la tendresa
d’unes mans amigues,
besem la calidesa 
d’un esguard.
Vessa dins la copa,
l’espurna del desig,
tots a una,
estrenem el Nou Any

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El temps

0
Publicat el 30 de desembre de 2013
S’escapa el temps,
tantes vegades 
hem desitjat atrapar-lo, 
aturar-lo amb les mans.
Tanmateix no és possible.
Ens queda quelcom 
important a fer
amb aquest temps
que se’ns concedeix,
impredictible.
Aprendre a assaborir-lo, 
a palpar-lo, a deixar 
que cada instant compti,
de nosaltres dependrà
la capacitat de viure’l,
assaborint-lo, palpant-lo
Fer del nostre temps,
un regal únic e irrepetible

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La carícia

2
Publicat el 21 de desembre de 2013
Vull ser la carícia
que esperes,
el tacte del somni
ocult,
el bes de la lluna.
Vull ser el mot
que no goses dir,
la melodia
que desperta el so,
la llum que omple
els llavis.
Vull romandre
ben a prop
de la pell trèmula,
sentir el batec
del teu pit, 
el so de les hores
buides.
Vull ser la carícia
que abriga
els teus silencis,
i tempera
les meves nits.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Claror

0
Publicat el 18 de desembre de 2013
Tot esdevé clar i nítid
quan mirem 
amb ulls d’infant.
Ens cal percebre el silenci
de les hores buides,
i emplenar-les de sentit.
Ens cal jeure en l’absència
del temps,
i sentir cada instant,
cada so que ens envolta.
Tot es torna clar i nítid
quan la llum agombola
espais, i es fa visible el gest. 

Isabel Ribera i Carné
Nadal 2013

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presència

0
Publicat el 17 de desembre de 2013

Sentir presència,
captar el moment present,
observar el moviment
dels árbres, sentir el vent.
Assaborir les hores…
sense necesssitat d’altre cosa.
Sentir la placidesa d’un matí
assolejat, escalfant-nos la pell.
Allunyar-se del que cal
i és precís fer.
Apropar-se al silenci interior,
percebre tots els sons
que ens envolten.
I del designi de cada cosa,
poder fer-ne el vers.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Atractiva nit

0
Publicat el 15 de desembre de 2013
Atractiva és la nit
de lluna plena,
captivant i encissadora.
Vull ser la fosca
que agomboles
amb el teu vel blanc,
l’inici del somni
d’una nit freda,
el contacte càlid
d’una pell de seda.
Vull ser l’atractiva nit
de lluna plena. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Sobre el gel

0
Publicat el 8 de desembre de 2013

Patinem…llisquem
sobre el gel dels records.
Ens envolta la melodia
que atrau els sentits.
Tu i jo, patinem…
delicadament llisquem
sobre el fred colpidor.
Amb l’elasticitat del cos
entregat al moviment,
amb la docilitat d’esdevindre 
un sol cos. 

Tu i jo, patinem…corpresos,
sobre el gel de l’hivern.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La formiga

0
Publicat el 5 de desembre de 2013
Tan petita com ets tu,
i tan gran!
i furgues els racons,
i prepares un indret,
i a l’estiu en fas una llar.
No t’espanta el fred,
saps on trobar un refugi,
la teva tasca no ha estat
mai en va.
I arriba l’hora del repòs,
i t’adones dels fruits
aconseguits a través
del teu treball.
Tan petita com ets tu,
i tan gran!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Vaixell de paper

4
Publicat el 3 de desembre de 2013
Navego sobre la líquida
superfície de l’aigua,
ben aviat em tomba
el vent, 
fràgil vaixell de paper.
Si fos de fusta,
navegaria en mars
de fúria, al designi
del vent
si fos de ferro,
aguantaria el pas
del temps,
cap llamp, cap tro,
podria amb el meu cos,
però malauradament,
sóc de paper.

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari