Aromes de mar,
la brisa acarona dies de
Sol i platja, transporta
aromes de sal,
les hores detenen part del
temps, la mandra s’instal·la
fàcilment.
Vora l’aigua, petites gotes,
juguen a fer formes singulars
sobre la pell.
T’enlaires damunt l’oceà mentre el
vent ondeja amb les ones,
des de dalt has vist la gavina navegar.
Sutilment has descendit, descalça,
damunt la roca blanca,
lliscant sobre fragments que ha
allisat la mar,
al bressol de la tarda has sentit l’immensa pau del blau,
vulnerable als seus canvis, que misteriosament,
s’amaguen dins les aigües insondables de l’oceà.
No resulta fàcil abstreure’s
enmig del soroll, rostres
desconeguts passen davant
els teus ulls, no precises
interpretar, l’escenari és
ple d’actors amb papers
secundaris, i tu t’abstreus,
et perds en el teu món
d’idealismes, la cortina
invisible de la imaginació
ha apartat el soroll i juga a
inventar, rere la cortina,
on s’hi amaga el caos,
Conduint per carreteres
solitàries,
he sentit com el vent
despentinava els cabells
i la musica em copsava,
la llum desplaçava el
temps, i l’asfalt cremava
les hores.